Serra del Verd, des de Gósol

La serra del Verd és d'aquelles muntanyes on sempre ve de gust de tornar-hi, d'aquells cims on m'agrada de pujar-hi sovint. No sé exactament perquè, potser per la seva situació, potser per la seva discreció. O potser senzillament perquè si.

Ara fa un any hi vam anar pel vessant sud-oest, travessant del coll de Port fins a la Coma, i aquest dissabte hi hem pujat des de Gósol. Hem sortit de bon matí, quan el sol començava a treure el cap darrera del Pedraforca, enfilant l'antic camí de l'ermita de Santa Margarida i el coll de Mola.

En tota la ruta, la curiosa silueta del vessant occidental del Pedraforca ens acompanya, encara que avui una mica apagat pels núvols i les boires que correran tot el matí.

Ben aviat hem arribat a la carena, que va pujant de manera suau, entremig dels boscos de pi negre. En algun punt es nota una mica massa l'erosió que provoca el trànsit motoritzat per aquests prats, molt més sensibles del que aparenten.

Enguany, com per tot arreu, la vegetació és exhuberant. Ens embadalim contemplant les gencianes i arreplegant unes quantes corrues de corrioles, que després faran una bona truita!

Ara dalt del cim hi trobem uns panells informatius, molt bonics tot i que tenen algunes faltes, i que ens ajudarien a acabar-nos de situar si no fes un dia tan ennuvolat.

Baixem reculant el mateix itinerari, amb alguna petita variant que ens permet d'acabar d'omplir la bossa de corrioles.

Tot i que és una ruta prou coneguda no vam trobat ningú en tot el recorregut, tret d'un pastor. Però si algú s'anima, a sota trobareu el mapa i, al wikiloc, el track.

Una bona caminada per festejar l'entrada 500 del blog!!