El Roc Galliner és un cim de la muntanya d'Alinyà que està realment molt lluny, sobretot en l'aproximació en cotxe. Cal entrar fins al fons de la vall, pujar a l'Alzina d'Alinyà, i encara fer un bon tram de pista per arribar al coll que et permet de baixar fins a peu de via.
Aquest dissabte ens hi hem acostat amb en Toni i en Jortx, la via no tenia mala pinta i el Jortx es delia per fer-la. L'aproximació la trobareu detallada a la pàgina 73 del Vèrtex núm. 223 i, a sobre, la ressenya que van deixat al Tahussà els aperturistes, molt més fiable que la de la revista.
Sense gaire lògica m'han dit que, com que feia temps que no escalava en lliure, que el primer llarg em tocava a mi. Reconec que m'ha agradat tot i estar desentrenat. Una placa compacta d'adherència a l'inici (a sobre), seguida per un esperó vertical força equipat però que se m'ha fet molt vertical. Amb un petit flanqueig (a sota, el Toni acabant-lo) arribes a la reunió.
El segon llarg és peculiar. Comença una mica brut (a sobre), i ben aviat cal anar a passar per sota d'una alzina i anar molt a la dreta a buscar un diedre molt marcat i molt franc que et deixa a la reunió. És millor del què sembla, però no aneu recte, allà hi ha una instal·lació d'abandó.
El tercer, (a sota) més senzill, puja recte fins travessar un bosquet. La reunió és fa d'un parabolt i un clau en una feixa.
El quart (a sobre) no tenia mala pinta, m'ha tornat a tocar a mi i estava molt bé fins un parabolt situat a sota d'un mur vertical de Vº (segons la ressenya). El pas no m'ha sortit de primeres i he tornat al parabolt per tornar-me'l a mirar quan, de cop, s'ha apagat el sol i ha començat a pedregar amb força.
Ens hem abrigat a veure si passava, i he tornat a la reunió ben de pressa. Com que la cosa anava a més, i s'ha posat a nevar, el Jortx ha pujat com ha pogut per desmuntar el llarg i tirar avall, amb la roca ja ben xopa.
Molls com ànecs, hem rapelat la via i, com sol passar, arribant a baixa ha tornat a sortir el sol! Però també hem quedat molt enfredorats, i ni la pujada de retorn al cotxe ens ha escalfat gaire.
Així que, molls, freds i capcots, hem tornat cap a casa, però amb una sensació molt millor de la que havíem llegit abans d'anar-hi. Cert que la via està equipada parcialment amb parabolts del 8 i xapes casolanes, fins i tot a la reunions, però la roca és tan bona com a la roca Narieda.
I qui pretengui la seguretat absoluta, em sembla que més val que canvii d'esport...
8 comentaris:
La primera tirada a mi em va agradar força i si estaves desentrenat no és facileta, la resta no ho sé pq a l'alzina vam tirar recte, la ressenya del vertex no es tan clara com la que et va passar el Masfi. Ktal la via? en Xavi G. no me'n va parlar massa bé, encara que el lloc es preciós.
Collons si van dir que faria mal temps i la zona no es massa aprop, sou uns valents. Vinga fiera, a veure si ens veiem
Mingo, el tram que vam fer estava bé, em va recordar una mica la Cafè, copa i puro. Però està tan lluny que trigarem a tornar-hi...
De fet les previsions dolentes eren per diumenge, però ja se sap que els caps de setmana tendeixen a donar més bo del què acaba fent! Quin dia quedem?
Fa un parell de setmanes els "Otis" vam escalar aquesta via. Per d'altres ascensions només aclarir que ja no hi ha el clau a la sortida de la primera reunió (va sortir amb la ma) i que a 10/15 metres d'aquesta hi ha una cinta amb maillon a un arbre a on s'ha de flanquejar 5 metres a la dreta a buscar un diedre fisurat que dona a l'esperonet. La via té passatges molt bonics tot i les feixes i trams amb roca no tan bona. Reconec que la ressenya del vertex no és de les més encertades i agraïm la tasca feta per les persones que van obrir la via.
Ep Joan!! Vau errar la tàctica, aquesta zona és molt bona de llenegues i fredolics ;)
vaja!!!! quina remullada! quines invita poc aquesta via! lluny, remullada, sort de l'apunt de l'Eduard, que aixó si que m'atrau i molt!
Anònim, nosaltres el clau no el vam trobar a faltar, amb la ressenya original es veu clarament cap a on cal anar i les possibilitat d'autoprotecció són molt grans. Ara, haurem de tornar a acabar-la!
Eduard, estava tot sec i congelat! Ja ho vam mirar, ja,...
Llorenç, potser la propera tardor, doncs!
Hola Joan! El lloc és molt bonic, però a nosaltres la via no ens va acabar de fer el pes. Algun tram bo però també molta herba. Sobre les assegurances cadascú equipa com vol, però per deixar pitons en mal estat millor no posar res (ens en van saltar uns quants que no haguessin aguantat ni una caiguda, posats com si no s'haguessin ni clavat). La sort és que la vam acabar i no cal tornar-hi (que tampoc hi tornaria ni la recomano, i això que estic acostumat a les vies poc freqüentades i rostolls, però sobre gustos....).
Records!
Xavi, ara entenc la diferent opinió que tenim sobre la via. Nosaltres ja no hi vam trobar els pitons i amb els aliens vam poder-nos assegurar molt bé! Té herba, però em sembla que estàs massa ben acostumat!!
Publica un comentari a l'entrada