Aquest dissabte he tornat a la roca Narieda, amb el Toni i el Guti, per tastar aquesta combinació de vies, que et permet pujar fins al cim d'una manera més o menys homogènia en la dificultat. O almenys, sense sentir-te obligat a escalar les dures plaques de l'inici. La ressenya, molt bona, com sempre, l'he agafada del blog del Xavi, on hi podeu trobar més detalls.
En total són 11 llargs que ens hem repartit en tres trams, i a mi m'ha tocat el primer. Costa una mica arribar al peu de via, sobretot si puges de pressa i no t'hi fixes massa (un consell, entreu-hi per l'esquerra!). Però un cop a la roca, la dificultat és força laxa (a sota, començant la via).
Els primers llargs són ben còmodes, irregulars però amb molt bona roca. Tan sols un tram vertical al tercer llarg (a sobre), fa que calgui fixar-s'hi una mica.
Més amunt la cosa canvia. Al cinquè llarg trobem una placa genial, tota d'adherència, mantinguda en el Vº i el V+, on si no aneu molt sobrats no us faran nosa alguns camalots per reforçar els parabolts. Aquí ja se m'havia acabat el torn d'anar al davant, però sempre s'hi pot tornar, que el llarg val la pena!
De fet, la placa és prou gran com perquè hi càpiguen dos llargs, i el sisè (a sobre), tot i ser un pèl més senzill, tampoc ens deixa indiferents.
El vuitè llarg (a sota) ens tenia preocupats, la ressenya parla de 6a+. El Guti l'ha atacat sense massa problemes i ja hem vist que es deixaria fer. La roca continua igual de compacta que sempre, però puja per una fissura molt vertical on deixes l'adherència per uns moments, amb prou bona presa, i amb una sortida fina, fina.
Aquí no entraré a graduar el llarg, però si que vull apuntar que els tres l'hem tret en lliure sense massa problemes.
Al final el Toni també ha escalat, perquè l'hi ha passat com a mi, que la majoria dels llargs éren senzills. Sort que el darrer, el que porta al cim (a sobre), tenia més gràcia!
Una cordada gironina feia en paral·lel la Postres de músic. Al principi estàvem ben separats, però a dalt ens hem anat ajuntant (a sota, a la penúltima reunió de la Postres) i, al final, ens hem conegut i tot! Per cert, que nosaltres hem guanyat...
Dalt del cim, hem gaudit de la bona vista després d'un dia excel·lent, amb una temperatura immillorable per escalar. Tot i que al final potser feia massa calor....
Al fons, ens miràvem el pic Galliner, on fa un parell de setmanes ens hi va caure una bona nevada. I avui amb aquest bon temps, sembla mentida!
Tot fent la cervesa al Tahussà, quedem que és una bona via, tot i que irregular, però que val la pena encara que sigui pels trams més bons que té, que ho són molt. Una escalada llarga i prou relaxada.
7 comentaris:
Bones Joan,
felicitats per l'escalada. Quan vau tardar més o menys anant tres?
ja estas en plena forma! aquesta la tinc a la llista però hi ha molta disparitat de comentaris, així que crec que es una bona raó per anar-hi i fer-me jo la meva!!
les plaques es veuen molt guapes!
Eduard, és una via ràpida, en 4 hores i quart vam ser a dalt (de les 11 a 1/4 de 4), tot i els seus 11 llargs i els dos canvis de reunió.
Llorenç, pel què et conec, em sembla que estaràs bastant d'acord amb el què dic...
Fa un mes hi va anar el col.lega am els companys de Lleida i va venir entusiasmat de la via.
Felicitats per l'escalada
Enhorabona Joan! una altra a la llista. Bona combinació de vies, a veure si aquest hivern faig un intensiu d'adherència.
Una via molt maca. Només per la placa del 5 i 6 llarg, ja val la pena.
Mingo, alguns llargs si que engresquen, però em va agradar més la Postres.
Jaume, l'adherència és collonuda, no cal gens de pila, només confiança i uns bons bessons!
Toni, ara hem de tornar a fer-ne alguna altra!
Publica un comentari a l'entrada