30 de nov. 2009

Penyagolosa


Tot i enfilar-se tan sols fins a 1.810 metres, el Penyagolosa (a sobre) és el cim més alt del País Valencià. De fet és en realitat el segon més alt, però com que la màxima altitud rep el nom de Cerro Calderón o Alto de las Barracas i, a més, es troba al Racó d'Ademús, i no deixa de ser una punta secundària del Javalambre, tothom considera el Penyagolosa com si ho fos.

Aquest diumenge no feia gaire bon temps, ni per pujar al Penyagolosa ni gaire enlloc més, però l'avantatge d'aquestes muntanyes sense complicacions, és que tot i amb mal temps tires amunt. I ja que estàvem allà baix....

L'itinerari més habitual hi puja des de Sant Joan de Penyagolosa, però nosaltres vam voler anar-hi per alguna zona més tranquil·la, així que vam aparcar la furgoneta al pla de la Creu el dissabte al vespre per sortir des d'allà.

 
No va ser una mala idea, tot el camí fins que vam trobar-nos amb l'itinerari habitual vam anar sols. El vent apretava de valent i el dia era rúfol, però quan fa vent ja se sap que al principi emprenya, però després acabes acostumant-hi.

Ens va fer gràcia el rètol de la regulació dels bolets, en un lloc on encara no s'atreveixen a regular l'escalada... Però el més curiós és com ho han arreglat, en gran posa que cal el "consentiment exprés", mentre que en petit, la norma aclareix que cal el "consentiment tàcit". És una mica allò de: fot-li, que no ve d'aquí!

 
La pujada al cim és curta i poc exigent, i la vista és oberta cap a tots els costats. Amb millor temps la costa deu ser un espectacle, vista des d'aquí.

 
Cap al nord (a sobre), sorprèn l'esplanada de Vistabella del Maestrat. Cap a l'est, mirant cap a Xodos, el paisatge s'acosta més al tarragoní.

 

 
El cim està ple de construccions i antenes que en trenquen l'encant, tot i les boires que quasi no ens deixen veure res. Llegint les inscripcions que hi ha a l'entorn del vèrtex geodèsic, només hi falta alguna bandera per assemblar-se una mica més a la Pica d'Estats..., es nota que aquest cim modest és ple de sentiment!


A la baixada passem per Sant Joan, on hi ha una hostatgeria, mig restaurant, mig refugi, mig alberg, mig monestir.

Allà ens sorprèn el monument que hi han posat en honor dels guardes forestals, que sembla que estan sempre vigilants. Qui sap, potser al País Valencià és cert....


5 comentaris:

Marc ha dit...

És ben curiós. Precisament aquest cap de setmana estàvem parlant d'aquesta zona com a alternativa pel pont si el temps és dolent cap al nord.

És interessant per passar-hi 3 o 4 dies?

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, ja vas prendre vistes per alguna escalada per la zona no?
Com et vaig comentar el dia 9-10 i 11 estic de vacances si pots sortir algun dia d'aquest podríem quedar. Ja diràs alguna cosa.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per a mi el Penyagolosa és una d'aquelles excursions que se'n parla més d'una vegada i al capdavall resta pendent. Hi hauré de posar remei aviat.
Comprendràs que venint de tu, no me'n refii massa d'això que la pujada al cim és poc exigent.

festoon ha dit...

el penyagolosa... he perdut el compte dels cops que l'he pujat (mes de 10!!!), el primer cop amb 7 anys, i desprès he anat pujant a tots els meus fills, primer a coll i be, de la mà, i tot solets. Un cop vaig "enganyar" a un amic per pujar per l'aresta -lo mes senzill, algún pas de IV i prou-, pero val la pena. es una comarca amb recons impresionants en tots els aspectes.
m'alegre que t'agradés malgrat el temps.
karles

Gatsaule ha dit...

Marc, la zona està bé, però sobretot si ho entens en sentit ampli, amb el Maestrat, la tinença de Benifassà, el costat de Terol.... Ara la putada és que a les 6 és fosc. Pensa que és una zona molt freda! Si voleu més bon temps, millor baixar una mica més avall.

Jaume, hi ha un parell de vies a la cara sud que fa temps que em miro, i la roca té bon aspecte! Veig que t'ho muntes bé, jo no tinc ni pont! Sap greu...

Xiruquero, la muntanya es deixa fer, s'arriba en cotxe fins ben amunt i els camins estan molt ben arreglats. No has de tenir cap problema, i el lloc és bonic i peculiar! I gràcies per la floreta!

Carai, Karles, ara si que m'has deixat bocabadat! Ja m'explicaràs el motiu... I reconec que el lloc em va agradar.