19 de nov. 2009

Tardes a Sant Llorenç: Maya al Cap del Mort i volta pel Montcau


Aquesta tarda, amb el Toni, hem fet una de les darreres escalades de tarda de l'any. Després, hem brindat perquè tots els defensors del canvi de l'hora d'hivern tinguin una vida curta i penosa, a veure si algú amb alguna neurona arriba a les altes instàncies..., que això dels avantatges del canvi d'hora ja no s'ho creu ningú!

Per fer la despedida hem anat a Sant Llorenç, que a la paret oest del Cap del Mort hi ha una colla de vies reequipades per l'A.M.Berguedans, amb el Mohawk com a gran reequipador. Als novells ens costa saber en quina via estem, però acabem pujant per la via Maya (21 de la ressenya de www.santllors.com, a sobre), prou interessant i on no ens han caigut gaires preses.

 
Com que m'agrada començar, em toca el primer llarg. Està ben equipat, però sorprèn la roca, de còdols petits on cal treballar molt de puntera. Quina diferència amb Canalda!



 


Al segon llarg la roca és millor, el Toni puja sense problemes i ens quedem amb una molt bona sensació de la via i de la paret. Llàstima que se'ns faci fosc... a veure si quan el dia s'allargui hi tornem!




Realment Sant Llorenç és un pou de sorpreses, sobretot pels qui ho coneixem poc. Fa una setmana, amb el Jordi, vam anar a fer una ruta al voltant del Montcau. I tot i ser un dels cims més pujats del país després del Pedraforca, encara vam trobar una ruta que va valer la pena.

 
Una volta prou interessant pel seu costat nord, ens va portar fins el cim del Montcau per un racó que no coneixíem, des del que vam poder assaborir la posta de sol darrera Montserrat just quan arribàvem al cim. Gairebé com avui. Dues fantàstiques postes de sol que em fan venir ganes de tornar-hi!

 

 

15 comentaris:

Darderet ha dit...

Des de fa anys tinc la sort de compartir aquesta magnífica, assequible i pintoresca volta amb els Yayüs de Terrassa el matí del dia de Nadal, prèvia microescalada als Cortins. I a dalt del Montcau, neules i cava!
Quins records més macos de companyonia entre glaçades i neu, sol d'hivern o ventades entre aquests rocallisos tan entranyables!!
Que racons com aquests continuïn poc humanitzats i respectats. Amén.
Ricard Darder

Mingo ha dit...

Això de que us despedieu de escalar a les tardes, em sembla que ja ho vaig llegir fa 15 dies en un blog que es diu muntanyenc, he he... Malgrat el dia escurça moltissim, només per veure la posta sobre Montserrat ja val la pena. Felicitats i que no s'acabi la motivació.
Enterat, li comento al Josep A lo del desembre i a veure si abans d'acabar l'any ens trobem, comenta-l'hi al Pep a veure si ens poguessim trobar tots. Una abraçada

Mohawk ha dit...

La Maya és una de les clàssiques del sector. La pròxima la Camel ;)

A tibar-li!


PD: Així veu fer bona feina els AM Berguedans?

Mohawk ha dit...

La Maya és una de les clàssiques del sector. La pròxima la Camel ;)

A tibar-li!


PD: Així veu fer bona feina els AM Berguedans?

Marcel ha dit...

Per cert la Maya és la via nº 21 dels croquis ... no sé quin gamarús ha dibuixat uns croquis tan poc aclaridors ... je je je

Gatsaule ha dit...

Ricard, és curiós, però no m'estranya perquè la volta és molt interessant. De moment em sembla que no has de patir, no sembla que hi passi massa gent per aquí!

Mingo, tens raó, potser algun dia tornarem a recaure en la temptació....

Mohawk, al principi ens pensàvem que érem a la Camel..., però després vam veure clar que no. Molt bona la feina d'equipament, és nota el factor berguedà!

Marcel, ja està arreglat, gràcies! I felicitats per la web! No ens va servir per trobar la Camel, però la culpa és més aviat nostra...

Eduard ha dit...

Ep!!
Per Sant Llorenç hi he escalat ben poc, però de caminades n'he fet unes quantes... Aquesta està prou bé, és curiós veure com desapareix de sobte tothom quan et desvies uns metres del camí. Són ben bojos aquests romans!!!

Quimi ha dit...

Aquesta volta pel Montcau es una de les meves passejades predilectes del parc,però sempre faig una petita variant una mica més picant escalant els escortins (IIIº/IIº) sense corda,ademés la volta per la cara nord és molt xula.
Per cert,la Camel super recomanable.

jclaramunt ha dit...

Interessant la volta al Montcau, no l'he fet mai! Última tarda, però tenieu moltes provabilitats d'acabar de nit eh! Aiii fa quatre dies i ja trobo a faltar les baixades de nit de Sant Llorenç amb vistes a Montserrat, amb els braços inflats!
Salut

Gatsaule ha dit...

Quimi, m'apunto això dels Escortins,no deixa de ser una bona idea pel proper dia!

JClaramunt, ja no recordava que ets un adicte de la zona.... De fet, vam acabar de nit!

Gatsaule ha dit...

Eduard, és veritat, no tens gaires vies ressenyades a Sant Llorenç, que no t'agrada la roca?

Eduard ha dit...

No hi tinc cap problema amb la roca de Sant Llorenç, el que passa és que sempre que hi he anat he acabat fent esportiva... Però en tinc unes quantes d'apuntades

Gatsaule ha dit...

Carai, Eduard, deus ser l'únic! Ja m'agradaria a mi....

Amadeu ha dit...

Quimi,la via del collet als Cortins es un III+,III,II.Es una via de referencia en les disquisicions sobre el grau.Tots els espits son de propina.En coneg un que la escalat cents de vegades i de totes les maneres:amb gats,xiruques, bambes,sandalies, espardenyes de pagès, descalç, vestit, despullat,sense corda,amb un gos a l´altre cap de la corda,amb un gos en "solu",amb nens i amb vells, amb "vuit gradistes" i amb panxuts, amb la roca mullada, nevada i plena de carammelles, amb el cap clar i també sota un inmens globus de xocolata. Certament es una escalada gratificant en un lloc entusiasmant.

Gatsaule ha dit...

Ara si que m'han vingut ganes de debò d'anar a pujar als Cortins!