Aquesta tarda, amb el Toni, hem tornat a Montserrat a veure si les dues de què disposàvem donaven per fer alguna cosa. De 4 a 6 no hi ha gaire temps, però si que ha arribat per fer aquesta curta via del Clot de la Mònica.
A sobre deixo la ressenya del Balcó de la Lluna, que és la millor que he trobat. I no enganya massa.
El primer llarg és molt discontinuu, però crec que val la pena de fer-lo encara que es pugui escaquejar per la feixa. Només té una entrada estranya, un pas franc,. i la resta ja és caminar.
El segon (a sota, el Toni treballant-lo) ja és més dur. Nosaltres l'hem fet en A0/V, intentant escalar el màxim, però els trams de 6b els hem deixat pels qui el poden fer... Hi ha un parell de claus casolans on cal portar mosquetons finets, però ho hem arreglat amb un parell de maillons, i he trobat que la roca és millor del què em pensava.
El tercer llarg té un bombo molt bonic de 6a, que gairebé ens ha sortit en lliure doncs les preses són franques, llàstima que ja se'ns feia fosc... El segon desplom també és molt bo, sobretot perquè no passa de V, encara que costa de creure quan el veus! I la roca, extraordinària!
Un sol rappel de 50 m et deixa a la feixa, just per no haver d'encendre els frontals fins al camí de retorn.
5 comentaris:
felicitats per la via,
Sempre m'havia semblat massa difícil, però si dius que es pot fer en A0 i V hi hauré d'anar
salut i a tibar
Hola Joan, veig que el dit comença a funcionar! una mini tarda ben aprofitada sí senyor. La setmana del pont de desembre tinc vacances, a veure si podem quedar algun dia, ni que sigui una tarda-nit!
Joan, a mi em va agradar bastant, tot i no ser una meravella. És ràpida i pots forçar tan com vulguis!
Jaume, m'ho apunto, que ja seria hora!
Això és fanatisme, molt ben aprofitades les dues hores.
Mingo, si tens alguna idea de com fer vies amb dues hores, tots els suggeriments seran ben rebuts!
Publica un comentari a l'entrada