Aquesta via de l'Indi em tenia intrigat, tothom en parlava malament, però tothom hi anava. Així que, amb el Toni, hem anat a visitar-la el matí del dissabte (a sobre, ressenya treta d'Onaclimb).
I reconec que m'ha agradat, poder gaudir de la roca de Canalda amb total seguretat és una sensació nova. Arribar al peu de la via i veure la tirallonga de parabolts, ajuda a escalar amb una tranquilitat que mai havia sentit en aquesta paret. Pel Toni ha estat un bateig fals, perquè la via no té res a veure amb les altres, però ara ja coneix la meravella d'aquesta paret!
El començament de la via és evident, un mur vertical (a sobre) i un flanqueig a l'esquerra, ben marcat per parabolts lluents. Volíem ser a dinar a casa, així que hem anat aviat, i la roca encara estava freda, però ben aviat m'hi he trobat bé, i es que és una escalada on sempre tens bons peus.
Si afegim que la ressenya està un pèl sobrevalorada en alguns passos (el 6a d'aquest llarg m'ha semblat un V com a màxim, per exemple), la moral ens ha pujat de cop.
Abans de cada reunió, la roca es tomba i la dificultat afluixa (a sota, arribada a la segona).
El segon llarg comença amb un pas molt dur, que es fa bé en A0 (a sobre), després afluixa cap a la dreta i acaba amb un muret interessant. Llavors una corda fixa ajuda a travessar un tram herbós i dret.
El tercer potser és el més difícil, almenys és el més obligat. Que no us espanti la graduació, el IV+ de l'entrada com a màxim és II/III, i després no passa de V+ fins el mur final, que quasi em surt en lliure tot i que aquí si que estic d'acord en que pot ser un 6a+. La curta xemeneia final és la cirereta del pastís.
Tot i que l'efecte "parabolt" potser fa que tot es vegi amb uns altres ulls....
El quart és molt divertit, un inici dur però que surt bé en A0, amb una sortida reforçable amb un tascó mitjà, i després un parell de panxes. Una sense peus (a sobre) que és un bon test per a conèixer la vostra flexibilitat, i una altre amb grans preses i més senzilla del què aparenta.
La via és rapelable (3 rapels), però nosaltres hem preferit fer l'excursió a peu per baixar i acabar de gaudir d'aquest fantàstic dia assolellat de tardor.
Als blogs de la Lu i dels Kutres hi trobareu altres opinions sobre la via, i sobre la seva ètica. A nosaltres ens ha agradat.
11 comentaris:
No ens vau venir a saludar, traïdors!!
Ja, ja, ja...
A tibar-li!!
Bé Gatsaule,
per criticar s'ha de probar així que com que aquesta no la he fet...res a dir. Mentre respecti l'encant de Canalda i l'estil de les rutes d'allà no crec que canviï massa res no...?
Poques "ristres" a Canalda de xapes lluents això si!!!
Fins aviat,
chueks
Felicitats per la via! el Wolfgang també la va anar a fer i me n'ha parlat molt bé, haurem d'arribar-nos-hi per conèixer aquesta paret.
Et farem cas i anirem a fer el segon intent a Canalda, a veure si aquesta vegada no ens agafa el cangueli i podem fer una via
Salut i a tibar
Mohawk, havíem de ser a la 1 a Berga..., i tampoc us volíem veure patir!
Rosa, l'estil de Canalda si que el té, però amb una seguretat que no trobes a cap altra via. Res a veure amb la resta.
Jaume, no coneixeràs l'essència de Canalda fent aquesta via, però si que podràs tastar la roca i l'encant del lloc.
Joan, cangueli és la única cosa que no tindràs fent aquesta via, pots estar-ne segur!
Vegi que també et va agradar la via! es una bona opció per escalar aquesta paret sense patir massa, evintant l'estil que diuen(jo sols n'he fet una més) que caracteritza la resta de les vies de la paret!
Veig que t'estàs posant fort de nou i el dit aguanta! aviat en farem alguna!
Si que anaveu motivats, el 1er llarg es més de V+. Al obrir-la tenia molts trams sueltos i trencats, i un cop netejat, sembla que tot es més asequible.
Ep Joan aquesta tinc moltes ganes d'anar-hi doncs mai he estat a Canalda, a les altres ja hi anirem.
Felicitats per l'escalada
Llorenç, si que em va agradar, la via, si. Ètica a banda. Aviat tornaré per la zona, que en tinc una pendent a Vilamala....
Indi, felicitats per la via. Aquesta i les altres, que m'agrada de repetir les teves vies! I el tema del grau, ja ho saps, sempre és relatiu. Normalment no en dic res, però aquest cop en tenia ganes perquè em va sorprendre una mica.
Mingo, no dubtis en anar-hi a treure el cap, però recorda que no té res a veure amb les altres....
Las víes de l'indi sempre deixan un bon regust a la gola...
:-))))
Si, Pekas, són una garantia de tranquil·litat!
Publica un comentari a l'entrada