El divendres passat va ser un d'aquells dies regalats, no tocava fer cap sortida per les previsions dolentes del temps. Havia de venir una nevada millor que la del dia de Reis.Però els de Madrid que sempre s'ho volen quedar tot, aquest cop també es van quedar la nevada i els qui van quedar colapsats van ser ells. Així que acompanyat per una bona colla d'Escobets (el Toni, la Queralt i el Pep), vam pensar de sortir encara que fos al pic de la Mina.
No va fer un dia molt espectacular, però el pic de la Mina tampoc ho és. Pujada per la vora de les pistes de Porta, poc desnivell i facilitat extrema. Sempre queda com a recurs per dies així: emboirats, amb algunes nevades i temps rúfol.
Dalt del cim hi feia fred, i molta humitat. Després d'un mossec ràpid, tirem enrera per la cresta a buscar els esquís per tornar cap avall, pensant que la baixada seria dolenta i emboirada.
De manera sorprenent, just comencem a baixar i el dia s'aixeca. Tret d'un tram a la part superior, la resta està increïble, sobretot la petita pala que et retorna a les pistes. I acabem gaudint d'un bon descens encara més impensat que el fet de poder fer cim avui.
2 comentaris:
Doncs sí! un bon recurs per díes dolents, millor encara que el Pic de Padrons...i quina sort que s'us aclarís...t'agafo la paraula pel Cilindre d'Escobes, com va el braç? jo he agafat gelos i ara estic operat i amb el braç dret enguixat...
Què dius ara? Operat del braç? Pels tendons o és que t'has trencat alguna cosa?
Sigui el què sigui espero que et vagi molt bé, sobretot procura anar movent l'espatlla, que si se't bloqueja és el pitjor que et pot passar!
I quedem pel Cilindre....
Publica un comentari a l'entrada