Balandrau, des del Serrat

El pic de Balandrau (a sobre) no és un destí massa cobejat pels muntanyencs berguedans, potser arrossega una certa mala fama de cim planer i senzill, o potser és per les carreteres infames que uneixen el Berguedà amb el Ripollès. La qüestió és que no és un cim molt conegut ni sovintejat per aquí dalt.

Però ahir, el darrer dia de l'any, amb la Clara volíem pujar algun cim llarg i interessant, que ens ajudés a fer gana pel sopar de Cap d'any, i ens va semblar que el Balandrau podria ser una bona opció.

La veritat és que, tot i la seva alçada modesta (2.584 m), el desnivell és important, superior als 1.200 m. Això, combinat amb un bon tram de bosc que cal travessar de forma obligada tan a la pujada com a la baixada, ens va fer complir els objectius amb escreix.

A més, la neu començava fins i tot abans de deixar el cotxe al petit nucli del Serrat.

Dins del bosc (a sota), vam trobar-hi unes restes evidents d'un sopar avançat. Una marta havia començat a celebrar l'any nou de forma anticipada amb un pobre tudó despistat.

Finalment vam ensopegar un dia clar i agradable (a sobre, el Taga treu el cap darrera de les petjades de llebre que travessen el pla). Els mateixos cavalls que encara pasturaven més amunt dels 2.000 m d'alçada ho corroborava.

El Balandrau és un cim sense massa dificultat, si exceptuem l'esforç del desnivell i la travessa del bosc. Tot l'itinerari segueix la carena sense masses excepcions, el risc d'allaus és mínim, i la part superior es converteix a la baixada en una fantàstica pala.

Particularment em van agradar les perspectives que tens de les muntanyes de l'olla de Núria, amb un Puigmal omnipresent durant tota la pujada (a sota).

Dalt del cim sorprèn la nevada general que hi ha per tot. Cap a llevant, el Pedraforca treu el cap per damunt del Puigllançada i del pla d'Anyella (a sobre), tot i que amb tanta neu costa distingir les muntanyes.

A més, arribar a la carena i començar a bufar el vent ha estat tot el mateix. Pero com que ja està sent una tradició d'aquest hivern, em sembla que el dia que no bufi el trobaré a faltar!

La taula d'orientació del cim (a sobre) no es llegeix massa bé, així que us deixo un mapa del recorregut a sota i un track per gps al wikiloc.

En total vam trigar unes 4 hores a la pujada, i 1h 30' a la baixada, amb neu excel·lent fins el bosc, i després més pesada.