25 de gen. 2009

Retorn al Cingle

Després del repós del dissabte per les ventades, aquest diumenge ha començat amb una espectacular sortida de sol, que anunciava bon temps. Així que he aprofitat per pujar fins al Cingle de la To.

Desde l'accident que no hi havia anat i em quedava el rau-rau d'una feina pendent. I és que de totes les vies del Cingle, n'hi ha una que la vaig equipar per dalt, la Llop solitari, i m'havia sortit un segon llarg que feia més de 60 m sense adonar-me'n.

Ja vaig explicar els motius en el seu moment, i espero que alguna vegada se'm pugui disculpar aquest error d'aprenentatge. La veritat és que va tenir la seva utilitat, perquè em va servir per creure realment que podia obrir per baix a qualsevol lloc del Cingle, encara que anés tot sol!

Avui el Cingle estava especial bonic, amb neu a les parts més planes de la solana, i a tota la carena i l'obaga. Neu que a la pujada estava glaçada, però que m'ha fet patir a la baixada.

He agafat el material, he pujat a dalt i m'he despenjat fins a mig llarg, per veure el lloc més idoni per muntar-hi una segona reunió de paret. Al final, m'he decidit per una terrassa prou còmode, al bell mig de la placa final, una vintena de metres per sota de la carena.

Ha quedat una bona reunió, amb dos parabolts molt ben posats, i amb opcions fàcils al costat per afegir-hi alguna peça que la reforci o per evitar el factor 2 del primer.

Llavors he tornat a sentir les mateixes sensacions que ja creia oblidades, d'anar pujant poc a poc,, treballant els moviments, ben sol, en aquesta roca tan especial on m'hi sento com a casa.

El braç encara el tinc adolorit, em manca força i hi ha alguns moviments que encara em costen, però ara ja puc dir que m'he tornat a sentir escalador!

15 comentaris:

Mohawk ha dit...

Bé, no seré jo el qui et digui que en penso d'anar al Cingle de la maledicció!!

De totes maneres, felicitats pel retorn, lent però sense pausa!

A tibar-li!

PGB ha dit...

Enhorabona per tornar ja a acariciar la roca del Cingle! ;) Ja saps que has de començar a muntar una trobada a la que el temps millori una mica i no sortim volant de la paret eh!? :D

Joan B ha dit...

Felicitats pel retorn !!

Aquesta via és la que varem intentar el dia que ens varem trobar al Cingle. A veure si algun dia ens hi trobem de nou i ens ensenyes a escalar en aquesta roca tant especial i amb les assegurances tant llunyanes ( je, je , je ) La veritat és que el lloc és espectacular i tinc ganes de tornar-hi.
Si algun dia no tens amb qui sortir, fes-me una trucada.

salut i a tibar

Anònim ha dit...

Molt bé Gatsaule!
Vas ullar els ràpels que et vem comentar?

Adrià

Mingo ha dit...

Espero que el braç no et faci massa la punyeta i aquest retorn sigui una realitat. Si et va bé, millor dir si coincidim tots, podem quedar la colla del "pedrusco" si vols entre setmana i anem a fer alguna cosa de tranqui.
Fins aviat.

Gatsaule ha dit...

Pobre Cingle, qualsevol diria que t'ha fet res de dolent, Mohawk! Any nou, sort nova...

PGB, quan el temps i l'escalador millori, ja hi pots comptar! Es un bon lloc per practicar l'autoprotecció, no tens gaires més opcions!

Gràcies, Joan B, m'ho apunto. Cert que les assegurances allunyen, però se'n poden posar un munt!

No, Adrià, no hi vaig pensar, però anava molt per feina i no tenia massa temps.

Mingo, espero propostes! Gràcies!!

Jortx ha dit...

Aquest cingle i jo tenim assumptes pendents encara.....

TRanki ha dit...

Ei Gatsaule, ja et trobàvem a faltar...cuida't ia poc a poc que hi ha milions de metres de roca per recórrer!

Jaumegrimp ha dit...

Ha costat però ja ho veus, felicitats per la tornada al mon vertical!!!
Ara em toca a mí prendre paciència, però el teu retorn m'il.lusiona!

gatta ha dit...

m'alegra saber que tornes al Cingle! bona rentrée!

Ozzy ha dit...

Molt bé pel retorn!
Llàstima que no has escollit el millor lloc per tornar-hi.
Jo des de que vaig escalar al Cingle, ja no he fet res de bo. És més em vaig passar al "lado oscuro" i només faig bloc.

De totes formes, m'alegro que tornis a estar en marxa.

Ciao!!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Felicitacions pel retorn. I, sobretot, que pugui ser durador!

Gatsaule ha dit...

Jortx, a la que em vegi amb cor, cap a l'esperó s'ha dit!! Ja hi penso, eh!

Això mateix Tranki, sense pressa però sense pausa....

Jaume, segur que d'aquí quatre dies ja hi tornes. Bé, potser quatre mesos, però tan li fot, el temps passa volant. Ja ho veus, jo estic quasi a punt!

Gràcies, Gatta, a veure si ens veiem!

Tampoc n'hi ha per tant, Ozzy. Va ser una primera ascensió a una via de més de 100 m, i això no es fa cada dia!

Això mateix, Xiruquero, que duri molt!

Amadeu ha dit...

Felicito que t´hagis retrobat amb la falera de grimpar.Molt bé per la reunio que has muntat;ens estalviarem de muntar-la a l´arbust.Nosaltres tinguerem problemes a la última xapa del primer llarg dons la reunio no es visualitza i tirar a la dreta amb roca curiosa no es avinent.Optarem per seguir amunt cap a un diedret i el boix,per despres flanquejar horizontalment fins a la R.Potser algún pito que indiques el cami... Records! i gracies per aquestes vies absolutament originals.

Gatsaule ha dit...

Amadeu, tens raó pel què fa al final del primer llarg, hauré de fer alguna cosa...

I gràcies pel compliment, sobretot venint de tu!