Ponoig i Puig Campana

Aquesta setmana passada he pogut gaudir d'uns quants dies de festa, una mica el preludi del què s'acosta. En aquesta època pre-hivernal, on abans de les 6 ja és fosc i fa fred, costa trobar llocs poc coneguts on anar a caminar per la muntanya.

Però sempre es pot anar cap al sud, així que amb la Clara vam agafar la furgoneta i vam enfilar cap a terres valencianes. Després d'uns dies de voltar sota la pluja, vam arribar a les comarques de la Marina. Allà el Puig Campana (a sobre) s'alça de cop, amb els seus més de 1.400 m damunt de Benidorm.

Tot i patir una certa manca d'informació, al final vam veure clar que en un mateix recorregut es podien enllaçar dos dels cims més característics de la zona, el Ponoig (a sota) i el Puig Campana. Dos cims plens de vies d'escalada, també, on espero tornar-hi ben aviat.

El dia va començar plujós, però mica a mica es va anar obrint. Mentre voltàvem el Puig Campana per anar cap el coll del Llamp i el Ponoig, el vent es va anar emportant als núvols, fins deixar un dia ben net. Dalt de tot, el vent es va anar fent cada cop més fort (a sobre) i ens va costar de trobar-hi recer.

Per pujar al Puig Campana, cal recular i agafar el camí del vessant nord que està senyalitzat com a camí de l'obaga i on hi ha una microreserva de flora (a sobre), de les més de 200 que hi ha declarades a tot el País Valencià.

Un camí molt còmode i ben arranjat puja fins a la carena on es troba amb la ruta clàssica del vessant sud. Allà, un cercavores que estava molt enfeinat menjant, se'ns va acostar ben a prop tot buscant un racó sense vent (a sota).

Dalt de tot, ens vam fixar en dues ciutats veïnes que han crescut de manera ben diferent: Alfàs del Pi (a sobre) ha tingut un creixement difús, ocupant una gran superfície amb cases petites. En canvi, Benidorm (a sota), és tot el contrari, el prototipus de la ciutat compacte.

La baixada per la canal sud, també anomenada "la pedrera", és una tartera molt erosionada de força mal baixar, sobretot a la part superior. Aquesta canal permet d'arribar força ràpidament a baix i conèixer l'altre vessant de la muntanya.

A sota us deixo un mapa del recorregut, que ens va costar unes 5 hores i mitja, i al wikiloc hi trobareu el track.