25 de març 2008

Cingle de la To, una nova paret d'escalada al Berguedà

Caminant per la serra del Catllaràs, ja fa temps que em vaig començar a mirar una paret que tenia molt bona aspecte per a l'escalada, almenys vista de lluny. Em sembla que això és una d'aquelles coses que a molts escaladors ens passa i, com fa la majoria, costa de dedicar-hi el temps necessari per anar a comprovar quines possibilitats reals té la paret en qüestió.

A mi també em va costar temps de decidir-me, sobretot perquè aquesta cinglera es veu molt clarament des de Berga i voltants i, fins i tot, durant un bon tram de la carretera de l'eix del Llobregat (a sota). De fet si mireu bé la fotografia, us adonareu que és la paret més destacable d'aquest vessant del Catllaràs.

Coneixent a la gent del país estava totalment convençut que la zona no devia valer la pena, o estava plena de vegetació o la qualitat de la roca havia de ser pèssima.

Finalment a principi d'any hi vaig anar a treure el cap i, curiosament, com més m'hi acostava més em costava de creure que allò pogués ser real (a sota, el Cingle de la To sobre mateix de la casa homònima).

Vaig recórrer el peu de la paret sorprenent-me a cada pas de la bona qualitat de la roca i de la seva verticalitat. També vaig trobar el camí per arribar dalt de tot a través de la collada de la Batllia i, rapelant la paret, vaig poder comprovar que el lloc valia la pena.

Durant els darrers dos mesos hi he anat pujant els dies que podia. Mai hi he trobat ningú més i he gaudit d'una tranquil·litat absoluta.

Ha estat una troballa que m'ha omplert de la més absoluta de les satisfaccions, i per això no ho he volgut divulgar fins que no m'ha semblat que ja valia la pena de fer-ho.

Ara hi ha quatre vies obertes (a sota), tres en solitari i una acompanyat, tres obertes per baix amb penes i treballs i una altra equipada tranquil·lament des de dalt per estrenar la Makita. No hi he trobat cap rastre d'ascensions anteriors i per això hi he fet allò que m'ha vingut més de gust.

Sempre respectant una única regla: només he posat espits o parabolts a les reunions i en punts difícilment protegibles. Perquè aquesta ha estat l'altra sorpresa, la roca permet un nivell d'autoprotecció molt elevat.

Més endavant ja aniré deixant les ressenyes detallades de les vies, però per posar un exemple del nivell d'autoprotecció que permet la roca us deixo un apunt: a la via dels Sapastres, oberta per sota amb la col·laboració de la Lu, tan sols hi vaig posar un solitari espit en una reunió....

Per arribar-hi (mapa a sobre) cal pujar per l'eix del Llobregat fins arribar a la cua de l'embassament de la Baells, on surt la carretera en direcció a la Nou de Berguedà. Cal travessar el nucli de la Nou i continuar pujant per la pista asfaltada que porta al coll de la Plana i Sant Romà de la Clusa.

Tot de cop, l'asfalt d'acaba però la pista continua pujant en força bon estat fins a la casa de Cuirols. A partir d'aquí cal anar més en compte però és perfectament transitable per un turisme fins la cruïlla de la To, on hi ha un petit aparcament a la dreta on hi caben 2 o 3 cotxes.

Aquí la pista continua pujant cap a la To i trobem diversos llocs per deixar el vehicle (mapa de detall a sota) procurant no fer nosa, fins al final de la pista a la font dels Avets. Des de la casa de la To fins al peu de les vies trigarem uns 20 minuts. I des de la cruïlla de la To uns 30 minuts.

La paret té una alçada d'entre 100 i 120 metres, amb una cornisa molt marcada que divideix la paret en dos sectors, l'inferior més discontinu i amb més vegetació, i les magnífiques i verticals plaques superiors.

Des del cim hi ha una vista molt bona sobre el prepirineu berguedà (a sota, el Pedraforca aquest divendres passat), i el descens cap al cotxe és evident seguint la carena cap al nord-est fins al coll de la Batllia, on un corriol ben marcat baixa fins a la pista (15 minuts fins a la font dels Avets).

19 comentaris:

PGB ha dit...

hehehe em sembla que n'hi havia forces que s'ho ensumaven ;)

Bona troballa! Ja estàs tardant a fer una trobada blogger per acabar d'obrir totes les vies que falten! :D

Vinga Joan! I a veure si anem de festa un dia! hehehe

flx ha dit...

Això de la makita ja feia sospitar alguna cosa :-))
Enhorabona, ja tinc ganes d'anar a tastar aquesta roca.

salu2
flx

Anònim ha dit...

ep!!!
ja era hora!!! quina zona més bonica, l'espera ha valgut la pena!!!!
ara falta anar i tastar!!!
petons i fins aviat!!
antxi

Jortx ha dit...

L'altre dia vaig mirar d'acostar-me al totxo desplomat de sota l'esperó de la por i ja vaig fixar-me amb aquesta cinglera!

Però em pensava que les vies que obries tu estaven a l'altra banda de l'Eix....

M'hi podríes portar a fer pràctiques d'autoprotecció, si dius que les vies ho permeten tant ;)

Bona feina Mestre!

edunz ha dit...

felicitats Joan, per la troballa, i gràcies per compartir-ho (!). I ànims, no sucumbeixis a la temptació d'equipar des de dalt i continua obrint per baix, que aquest trepant permet escalar de primer amb ell i uns pocs bolts (va molt bé portar-los del 8 per gastar menys) i na fent...
salutacions

Raquel ha dit...

MMmmmmmmm!!! Ja era hora!! Com ens has fet esperar, eh!! I la Lu que no obria boca!!!

Felicitats!! Ara caldr� anar a fer-hi una romeria, no? Per� repartits per les vies, que aquesta vegada n'hi ha v�ries!!

Gr�cies!!

PGB ha dit...

Romeria romeriaaaa ♪♪

Gatsaule ha dit...

Doncs no seria mala idea de fer-hi alguna trobada perquè m'ajudéssiu a afinar la graduació de les vies, que jo sóc bastant dolent en això.

A veure si podem trobar un dia per anar-hi que el lloc s'ho val !

La roca és semblant a la d'Escales, una mena de gres calcari que aquí està finament estratificat. Són les separacions entre els estrats i les fissures verticals el què permet de protegir-se molt bé.

I realment és molt més satisfactori i més senzill obrir per sota, però pensava que aquella placa em superaria i després vaig veure que no.

lux ha dit...

Felicitats per la troballa i la feina !! es un indret realment Molt espectacular!!!

Moltes gracies per poder colaborar-hi!!

edunz ha dit...

ei, doncs si et ve de gust que quedem per obrir els sostres que es veuen a l'esquerra jo encantat!

Llorenç ha dit...

Bones Joan!!!! felicitats!!!

Molt bona zona!!! a veure si ens hi podem veure!!!

si tot va be igual ens podriem veure aquest dissabte....!

molt bona feina!

Anònim ha dit...

Molt bona feina mestre!
Dius que per allí sota hi ha uns quants blocs?
Doncs ja vindré a provar-los a veure que surt.

Ciao!!!

Xavi ha dit...

Hola Joan!
Em pensava que estaries més dies en publicar la nova paret però veig que has fet feina ràpid. Doncs felicitats! Jo m'apunto a comprovar graus, ja tinc ganes de fer-ne alguna. El lloc es veu molt xulo.
Adéu

Petrus ha dit...

Enhorabona per la feina feta! Es veu una paret la mar d'atractiva. A veure si m'hi escapo algun dia!

Gatsaule ha dit...

Doncs tinc moltes ganes de repetir les vies, però escalades de manera normal per poder valorar-les millor.

I també d'obrir-ne alguna altra, clar.

A veure si aconseguim d'anar quedant....

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Renoi Joan! Moltes gràcies per la feina feta i per voler compartir-la amb tots nosaltres, jo m'apunto a la trobada si mi voleu.

Anònim ha dit...

Hola,
Dissabte vaig anar amb l'Amadeu Pagès al cingle de la Tor, perquè ens agrada explorar nous llocs i a més ell té casa a Malanyeu i fa un parell d'anys vam obrir una via al Sobrepuny que no s'ha divulgat mai. Vaja, que tenim relació amb aquest territori i només la poca determinació va fer que mai ens apropéssim a la Tor. Felicitats per al Gasòliba!
Vam fer la via dels Sapastres (amb despiste al primer llarg que va fer que pugèssim per una variant directa de mig llarg fins a la reunió, V-V+) amb un fred molt intens. Vam gaudir molt del darrer llarg cap al fil de l'esperó. Per cert un tram que ens avançaria la morfologia de la roca d'aquesta paret (la molsa només emprenya el just).
Després sense boira ni vent fred vam anar cap a la via LS (lletres a peu de via) on vam flipar molt (V/V+) amb el darrer llarg (una mica més de 60 mts) i amb les seves excursions entre xapes (potser la més llarga és de 15 mts), i això que vaig llegir al blog que estava oberta per dalt.
Tot plegat un dia collonut en un lloc bucòlic i romàntic, i amb l'escalada clàssica que a nosaltres ens agrada fer.
Només una observació: l'autoprotecció tan elevada que dieu que es pot fer per les peculiaritats d la roca (calaixos, llavis, fissures) s'hauria de matisar perquè a les plaques són emplaçaments petits, difícils de triar i no sempre fàcils de col·locar. Per tant millor no perdre els nervis perque si no surt el monstre.
Segurament, doncs, no és el millor lloc per iniciar a algú en les escalades d'autoprotecció, i menys sense martell que és com anàvem nosaltres. Segurament amb alguna ve baixa retallada, el compromís se suavitza bastant.
Dues suggerències. 1. Vam fer neteja de pedres i blocs petits, però en cal més. 2. Hi ha serres de jardineria plegables que van molt bé per escapçar savines seques o espurgar-les si convé. Jo el proper dia no me la deixaré al cotxe.
Gràcies per aquest rocallós regal!
Ricard Darder

Gatsaule ha dit...

Gràcies pels comentaris, Ricard ! I per les crítiques també, evidentment ! La veritat és que vaig gaudir molt obrint aquestes vies i no pensava massa en "arreglar" la paret per les cordades futures.

Deu quedar algun bloc per tirar, sobretot a les terrasses. A la paret en deuen quedar pocs. Però tan pel que fa a pedres que poden caure com a l'autoprotecció, també depèn de si puges o no pel lloc més adequat.

Però si tornant a fer les vies veig que cal algun parabolt de més, l'hi posaré. Tampoc vull que siguin vies perilloses. Obrint-les vaig poder posar moltes coses, no en aquesta que està feta des de dalt i tot es relativitza, però si en les altres.

Si tornes a passar per aquí m'agradaria que em deixessis el teu correu, sabia de l'existència d'una via al Picamill i m'agradaria tenir la informació bàsica per repetir-la....

Anònim ha dit...

Hola un altre cop.
Segurament l'Amadeu Pagès es posarà en contacte amb tu via telefònica perquè aconseguirà el teu número a través del seu cunyat (Pep Canyelles, de Balasareny) amb el que crec que vau fer alguna expedició plegats. Ell recorda molt millor que jo el traçat de la via a Picamill (crec que és l'esperó paral·lel de la dreta d'on teniu l'intent. Per cert l'Amadeu el té conegut com a Tastanós).
Com que sóc un agullaire compulsiu, tinc pendent pujar a les Agudes de la Nou i algun dia també al Roc de les Collades, que fa molt bona pinta i crec recordar haver vist des del cim del Tastanós. Si hi ha més agulles remotes i vols divulgar-les al blog, per mi encantat.
Tant de bo coincidíssim algun dia per terres bergadanes.
Fins a la propera.
Ricard Darder