Collegats, via Tànger

Una setmana més tard he tornat a Collegats, aquest cop acompanyat pel Joan i amb el ferm propòsit d'anar finalment a la Tànger. Així que ens aixecat ben aviat i abans de les 10 del matí ja ens hi estàvem enfilant.

La veritat és que ja és una mica massa tard per anar a fer aquesta via, quan hem començat a escalar el termòmetre marcava 2ºC, bufava un airet refrescant, la roca estava glaçada i tot plegat donava la sensació d'escalar dins de la nevera. I en tota la via no ens ha tocat el sol !

Poques coses puc afegir al que ja van dir els Kutrescaladors, el Miquel, i altres, ja es nota que és una via que s'ha escalat molt aquesta tardor. A dalt hi he deixat la ressenya d'Onaclimb, força ajustada encara que tira cap avall el grau.

També algunes fotos, a sobre el primer llarg i, a sota, el segon.

Dues imatges d'escaladors feliços d'arribar a la reunió, a sobre jo mateix abans de la R4 i, a sota, el Joan abans de la R5.

I aquí dues imatges de sortides de la reunió, a sobre de la R4, i a sota de la R6.

Curiosament, tant en aquesta via com en la veïna Cosmos el llarg més divertit, franc i interessant, aquell llar pel qual gairebé val la pena d'anar a fer la via, és el penúltim. En la foto de sobre, on es veu el pany superior amb els tres darrers llargs que van pel diedre, és al mig.

A sota, inici del vuitè llarg.

Després, tan sols ens ha quedat el descens pesadet per les cadenes (a sobre) i cap a casa. Ara ja conec la Tànger i entenc perquè és tan clàssica, bona roca, bon equipament, bon ambient, llargada i dificultat adequada. Una bona recepta.