Salamandra i Roca Plana dels Llamps, arestes Brucs

Ara deu fer 7 o 8 anys que no anava a escalar amb la Clara, més o menys el mateix temps que feia que ella no es posava el baudrier. Però ara que l'hi han tornat a venir una mica de ganes d'enfilar-se, no era qüestió de deixar-ho passar.

Així que aquest matí hem anat cap a Montserrat, que està a mig camí, i que avui m'ha regalat una bonica sortida de sol (a sobre).

Seguint els consells del senyor Picazo i del seu darrer llibre, ens hem decidit per la zona dels Ecos on hi ha un parell d'arestes Brucs fàcils i interessants.

Hem començat per l'aresta Brucs de la Salamandra (a sota), roca bona, i bastant equipada pel que solen ser aquestes vies (parabolts a les reunions i una peça per llarg).

El dia era molt bo i l'hem gaudit plenament. A sobre veiem a la Clara pujant al segon llarg i, a sota, dalt del cim.

La baixada és una mica més complexe del que diu la ressenya. Primer un rappel volat de 35 m cap a l'oest, on cal anar en compte amb un arbre sec, i després un altre per una canal pedregosa i plena d'arbres (a sobre), de 25 m.

Llavors ja tan sols cal baixar al camí del Montgrós, i seguir-lo fins al collet, punt d'inici de l'¡aresta Brics de la Roca Plana dels Llamps (a sota).

Aquesta aresta és més senzilla que l'anterior, i força més curta (a sobre), però des del cim la vista és realment una de les més espectaculars de Montserrat, tant cap a Sant Jeroni, Sant Benet i Gorros, com cap a Agulles i Frares (a sota).

I amb una vista molt peculiar dels Ecos (més avall).