14 d'octubre, Sant Llorenç del Munt. El darrer dia d'aquest llarg cap de setmana em deixo enredar pel Mohawk per anar a la Paret de les Onze Hores.La veritat és que no és exacte que em vaig deixar enredar, perquè anar a Sant Llorenç sempre té un encant especial (a sobre), perquè anar amb en Mohawk sempre és un plaer, i perquè no perdo mai l'oportunitat d'anar a una paret que no conec.
No fa massa que hi han obert una via nova, la Tercera República, extraordinàriament ben equipada.
Ara ja començo a conèixer Sant Llorenç del Munt i la seva roca i, tot i que em deien que aquí la roca era millor que al Faraó....., doncs què voleu que us digui ! El primer llarg (a sobre el Mohawk intentant de treure'l en lliure, pobre, es va oblidar el piolet i no va poder del tot....) serà bo el dia que es netegi una mica, però ara com ara és crostós.El segon (a sota) és una mica millor, almenys no cauen pedres contínuament pel ròssec de la corda sobre la roca. Clar que amb 17 parabolts en 36 metres.......
El darrer és curt i divertit, una visera de roca magnífica que han equipat pel bell mig, i que dóna problemes fins i tot als més bregats (a sobre). Sobretot per sortir-ne !La paret no em va desagradar gens, ara caldrà trobar el moment de probar alguna de les vies més trillades. Com sempre, la companyia excel·lent i, al fons, Montserrat.
5 comentaris:
El plaer és meu per poder anar a escalar amb un alpinista de veritat, je,je,je...
La veritat és que veient les fotos he arribat a dues conclusions:
1) La roca encara sembla més dolenta del que és a les fotos.
2) Em sento ridícul a les fotos de la visera, però primer que hi vagi la gent i després es rigui de nosaltres, eh! ja,ja,ja...
A tibar-li fiera!
Ep!!!! aquestes fotos son cruels!! je jeje !!! ara falten les fotos dels peus del que va fer de primer!!!je je je!
Si que es veu una roca amb molta crosta....tinc molta feina pendent per Sant llorenç!
Afortunadament el Mohawk no portava càmera de fotos.....
EP Gatsaule! aquesta via la vaig fer fa molt poc i a mí em va tocar el primer llarg, al pobre Wolfgang, que és qui em va "enganyar", encara li xiulen ara le sorelles del que vaig rondinar! però un cop feta fa il.lusió...per cert, el sostre jo no el vaig fer, a la dreta i ha un spit que et permet sortir en lliure fent un petit pas en bavaresa força espectacular, però més digne que el del sostre.
Ara has de tornar a les Onze Hores a fer la gran clàssica: La "Punta Clerc". I si et queda temps ho combines amb la via "Estruch" un altre itinerari megaclàssic amb fissura-bavaresa final de les que a tu t'agraden.
Publica un comentari a l'entrada