11 d'octubre, Montserrat. Miranda de la Portella. Aprofitem la tarda abans no ens tornin a putejar canviant l'hora i se'ns faci fosc a les 6 i, amb l'Albert, anem a la via CADE.
Aquesta via de 4 llargs puja per la cara oest de la Miranda (a sobre) i està reequipada amb parabolts del 50è aniversari del CADE (a sota). L'accés és ràpid i evident des de can Massana pel coll de Guirló fins al pas de la Portella, voltant la Portella Gran pel costat est i baixant per la canal fins al peu de la via.
Aquesta via de 4 llargs puja per la cara oest de la Miranda (a sobre) i està reequipada amb parabolts del 50è aniversari del CADE (a sota). L'accés és ràpid i evident des de can Massana pel coll de Guirló fins al pas de la Portella, voltant la Portella Gran pel costat est i baixant per la canal fins al peu de la via.
El primer llarg és curt i senzill, comença amb un tram que es fa bé en A0 (a sobre) i continua per una rampa de IV+ fins a la reunió. Cal anar en compte perquè més a la dreta comença la via Carreras-Nicolau, que puja vertical fins la segona reunió de la CADE, i que també està reequipada.
El segon llarg, en canvi, va per dins d'una xemenia estreta i agobiant que et deixa a l'esperó (a sota).
Aquesta xemeneia no té una gran dificultat tècnica però és molt estreta. A nosaltres ens va costar molt de saber exactament per on passar, no sabíem si anar més amunt o més avall, ni tant sols si seríem capaços de sortir-ne bé. Un cop a dins la sensació és claustrofòbica i haver de fer el llarg sense cap assegurança no ajuda massa a trobar el camí.
El segon llarg, en canvi, va per dins d'una xemenia estreta i agobiant que et deixa a l'esperó (a sota).
Aquesta xemeneia no té una gran dificultat tècnica però és molt estreta. A nosaltres ens va costar molt de saber exactament per on passar, no sabíem si anar més amunt o més avall, ni tant sols si seríem capaços de sortir-ne bé. Un cop a dins la sensació és claustrofòbica i haver de fer el llarg sense cap assegurança no ajuda massa a trobar el camí.
El tercer llarg és el millor de la via (a sobre, el darrer tram). Una placa fàcil et porta fins un esperó aeri i atlètic (V+) que es va tombant fins la reunió.
Finalment, un curt tram balmat amb un pas d'A0 i una sortida en lliure de V obligat, et porta fins a les rampes senzilles del cim de la Miranda.
Tot i gairebé era de nit quan vam arribar dalt de tot, el descens és evident amb un rappel de 20 m pel costat oposat, on una curta carena et deixa a l'inici de la canal per on s'arriba al peu de la via.
Finalment, un curt tram balmat amb un pas d'A0 i una sortida en lliure de V obligat, et porta fins a les rampes senzilles del cim de la Miranda.
Tot i gairebé era de nit quan vam arribar dalt de tot, el descens és evident amb un rappel de 20 m pel costat oposat, on una curta carena et deixa a l'inici de la canal per on s'arriba al peu de la via.
6 comentaris:
Que "curiós" el llarg de la xemeneia, no feia una mica de por? :S
Interessant aquesta via!!! aquesta ximeneia a de ser molt curiosa! ens hi haurem de passar!
espero no quedar-m'hi encallat!
Doncs jo la vaig fer l'any passat i vaig fer tota la xemeneia fins a dalt... i com que no vaig trobar la R3... altre cop a baix!!(quasi que em poso a plorar al retornar amb els companys a la R2... tota una experiència... je, je). Així que si hi aneu, recordeu que no cal pujar massa a munt...sols una mica i flanquejar en xemeneia!!
Si, la xemeneia s'ha de flanquejar sempre tan avall com es pugui fins un punt a prop del final que s'eixampla una mica i es deixa pujar fàcilment.
La via està totalment equipada i no cal portar res, però estic convençut que en PGB és massa gros per la xemeneia !
Otra de esas vías para coleccionistas y románticos...
:-))))))
jo vai passar la xemeneia amb la motxilla posada i com ke de prim no en tinc massa no vegis tu com va costar jejeje pro no feia por perquè no pots caure més avall, només et quedaries encallat jeje
a mi em va agradar força la via! es molt variada i bueno potser també tinc bon record pq es de les primeres que vaig fer..
Publica un comentari a l'entrada