El dilluns, per tancar el pont, havia quedat amb el Pep per fer alguna cosa per l'Alt Urgell que fos xula i no massa llarga, així que vaig abandonar a la colla de Taüll per anar cap a l'est.Ja feia temps que tenia ullada la via Pirata solitari a la paret dels Sostre, i encara més després de veure la ressenya que va penjar l'amic Xavi al seu blog. La via puja per un marcat diedre, que es converteix en esperó i continua fins dalt per un sistema de fissures (a sobre). L'aproximació és llarga, però té la gràcia de poder-se fer per la ferrata Regina (a sota), seguint els seus dos primers trams.
Al començament, un simpàtic escurçó va tenir la gentilesa de guardar-nos el peu de via perquè ningú se'ns avancés (a sobre), i també de no atacar-nos mentre passàvem pel seu costat.
La via comença per unes cordes fixes que t'ajuden a pujar fins una alzina situada al peu del primer mur. La primera tirada és senzilla, però ben aviat la cosa es complica. En general, la roca és bona excepte algun punt molt concret. A sota s'aprecien les estries d'una falla que va esparracar la roca per formar el diedre.La tirada clau de la via és la tercera, llarga i dura, amb un tram que té passos obligats entre A0 i A0 que no són precisament fàcils. L'arribada a la reunió, a més, és una bavaresa oberta i molt forçada (a sobre, el Pep en ple esforç).
El quart llarg et deixa al cim d'un esperó ben aeri i el cinquè ja és una altra cosa, a part d'aeri i poc equipat (a sobre, el Pep a mig llarg), te trams terrosos i una mica perdedors. No és gens estrany que fos en aquest moment que comencessin a aparèixer els voltors.
Potser el llarg més bonic és el sisè, un llarg de continuïtat com el setè, aquest darrer trencat per un sostre d'aquells que no saps massa com agafar-te'ls, just a l'inici del llarg (a sobre, el Pep arribant a la setena reunió).
Tot i que els trons que anàvem sentint ens feien anar ràpids, no vam poder evitar la pluja que ja va començar al darrer llarg. Dalt del cim, intentàvem aixoplugar-nos sota una alzina (a sobre) per endreçar el material i, a la baixada anàvem mirant com al mateix temps que nosaltres es mullava tota la paret (a sota), excepte els sostres, clar.
4 comentaris:
Quins records de via!! aproximació i descens per ferrata i una via molt solitaria.... hi tornen a ser els claus a la sortida de la R-6? en totes les ressenyes indica que hi ha dos claus, pero jo encara els busco ara! i la sortideta de la reunió sobre la repisa no fa gracia!!!
Felicitats !!! baja cap de setmana!
Vaja quin escurçó més ferm! aquest si et mossega ja et deixa fí!
Damunt la R-6 hi ha dos claus, costen una mica de pillar però hi són ben ferms encara que no sé si són nous o vells.
Si, és un escurçó europeu. Es veu que no acaba de ser mortal del tot i que són més pacífics del que diu la llegenda, però vaig intentar retratar-lo sense acostar-m'hi massa per si de cas...
Quin tros de serp! Ara amb la caloreta se'n comencen a veure bastants per la comarca, jo ja he tingut més d'una sorpresa. A vegades val més agafar-se d'una regleta petita que d'un bon forat on pugui haver-hi habitant sorpresa a l'interior, encara que pugi el grau de dificultat. Els dos pitons del llarg 7 els vem deixar fa dos mesos, ja que havien volat i era difícil assegurar el pas de sortida de la reunió. A veure si duren al seu lloc.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada