Escales: Xin xan i Saca molla

El diumenge vam tornar a Cavallers, però el temps havia empitjorat clarament. Llavors ja érem 5 de colla i vam fer una assemblea en la que unànimement vam decidir baixar a Escales, on s'hi veia lluir el sol. Potser el fet de parlar enmig del vent va ajudar a mitigar qualsevol temptativa de discussió amb la Vicky, la Lu, l'Adrien o el Pere.

Mentre ells dos atacaven la Sobao pasiego (205 m, 6a), nosaltres tres ens decidíem per la Xin xan (200 m, V+), per començar. Cal comentar que les vies d'aquesta paret situada sota l'amenaça de la presa d'Escales no deixen indiferent a ningú: ben equipades, roca bastant bona i aproximació curtíssima i original. I tot i que semblen iguals, són ben diferents, almenys les que he pogut tastar, les d'avui, i l'Esperó dels Elfos.

A sobre podem veure la Lu i la Vicky al primer llarg de la Xin xan i, a sota, el Pere al primer de la Sobao pasiego.

La Sobao pasiego es veu una via compacta (a sobre, el Pere al tercer llarg i, a sota, l'Adrien al tercer, a la placa de 6a). Nosaltres ens hi volíem posar baixant de la Xin xan, però per no fer cua, en vam provar una altra, la Saca molla, 150 m, V+, mentre ells dos anaven a l'Esperó.

La Saca molla és una via més curteta perquè comença al segon revolt del camí començant per baix, però em va agradar moltíssim. La roca és compacta, la vegetació escassa i l'equipament allunya una mica més i la sensació és millor. A sobre hi podem veure a la Vicky al segon llarg, i a sota, a la Lu arribant a la tercera reunió.

Els dos darrers llargs de la via són els més sostinguts i difícils (a sobre la Vicky i la Lu al quart), tot i que a mi em van agradar especialment els dos primers, unes plaques de forats genials !

En resum, una jornada agradable al sol, en contrast amb el fred del dia anterior, i en molt bona companyia. Tot i que per poc ens hem de barallar per aconseguir que em deixessin fer alguna tirada de primer !!