24 de juny 2007

Roca Gran del Ferrús, directa Estel

La Roca Gran del Ferrús, o paret de la Gallina Pelada, és una senyora muralla que em queda relativament prop de casa. Això no vol dir que hi vagi massa sovint, potser pel tipus de roca o, més probablement, pel tipus d'equipament que s'hi troba.

La via més recomanable, diuen, és la directa Estel. Una via que puja directa al cim de l'esperó sud de la paret (foto de sobre).
La roca de la paret és un conglomerat calcari amb una matriu de color vermellós força argilosa, que li dóna unes característiques una mica com la de les parts bones de Sant Llorenç del Munt. És a dir, códols amb bastants forats entremig per la descomposició de la matriu. I si aguanta, la roca és collonuda (a sobre, el Joan al primer llarg, a sota, a l'inici del segon).

La via és molt recomanable si escales bé V i V+ sense gaires assegurances, perquè tot i que es pot equipar amb algun tasconet entre còdols i algun friend quan estàs de sort, pots arribar a fer força metres sense saber de quin mal hauràs de morir. No saps mai si trobaràs algun burí, ni si podràs posar alguna cosa, tot i que al final sempre s'acaba trobant alguna cosa (a dalt, arribant a la tercera reunió, a sota, a l'inici del cinquè llarg).

Aquesta via (a sobre, al cinquè llarg) la va obrir l'Ignasi Cisa en solitari. A la sisena reunió (a sota) hi trobem una placa en el seu record. Sembla que va desparèixer l'any 94, no sé massa com.

Llegir aquest poema al mig d'aquesta paret tan superba, assegurats a les reunions tan sols per un burí i un espit (a sobre), o per un solitari pont de roca (R 7), fa una miqueta de iuiu. Però només una miqueta, perquè a les tirades comptem amb magnífiques corones de rei (a sota) per anar més segurs i tranquils...

Al darrer llarg la roca empitjora, però finalment la dificultat baixa (a sobre) i l'arribada al cim de l'esperó és molt maca (a sota).

Després, una bona excursió pels prats florits ens retornarà al cotxe després d'una bona caminada a través de la serra d'Encija.

9 comentaris:

Mohawk ha dit...

Les corones de rei cal portar-les o resten posades?

Felicitats per la via, la pròxima al Spigolo, je,je,je... ;)

TR ha dit...

BUf...

L'ignassi Cisa va participar en l'apertura de la via ANNA-BETH a la TALAIA gRAN...

La via sortia per la ANGLADA VERGÉS, i ell va obrir sol, en febrer, la tirada de la dreta ( A2 de ploms i V+)...bastant curiosa i una mica EXPO.

Que trist deixar els qui estimes per una accident de muntanya...joer..

Kutrescaladors ha dit...

ups!!!!
quin tros de via!!! aixó son reunions! i la corona de reina! aixó siq ue aguantA!

Felicitats per la feinada de la via!!

els "alejes" semblen considerables!!!

el terrible ha dit...

ferrús té un caràcter especial. l'estel és la fàcil de la paret! una altra via on s'ha d'apretar més (sobretot el segon de cordada) és "per tu i sempre per tu" 6a/Ae

Gatsaule ha dit...

Sembla que l'Ignasi Cisa va morir de malaltia, el que confirmaria que la major part de muntanyencs i escaladors no es moren precisament a la muntanya....

Xavi ha dit...

Hola Gatsaule. Un lloc ben bonic el Ferrús. A mi m'agradaria fer la via del "Tritó Salvatge", al costat esquerra de la paret, saps com està d'equipament o algú que l'hagi repetit???
Adéu.

Gatsaule ha dit...

Xavi, jo la vaig fer fa uns quants anys i estava bastant millor que aquesta. Però potser és el record difús....

Estel ha dit...

Hola!!

Soc la filla de l'Ignasi Cisa! El meu nom es Estel! Per això el nom de la via...

No se si ho llegirà algú, ja que fa temps que esta escrit aquest blog.

Anònim ha dit...

Jo vaig fer aquesta via amb L'Ignàsi, i moltíssimes d'altres. Encara avui, em visita sovint el seu record,i m' envaeig l'anyor,i em desborda la recança. I em guareixo recordant, que vaig tenir la sort i l'orgull de gaudir de la seva amistat

Jordi E.P.