Barrufets al Dit de Riambau

Ja ha començat la temporada de la nord del Pedraforca (a sobre), caloreta i bon temps, fins que s'esguerra. Avui hem anat a treure el cap a la Barrufets de la paret nord, una via llarguíssima (1.100 m) que puja entremig de l'Anglada-Guillamón i la canal del Riambau.

Tot i que el dia no ha començat molt bé, i tot i la cara que feia el Mohawk a la bonica aproximació de la via (a sota), anar a escalar en aquest lloc sempre és un motiu d'alegria.

Tot i que, la veritat, quan hem vist el diedre desplomat del primer llarg (a sobre), per molt que poguem pensar que mirant la ressenya ja ens ho podíem imaginar (V+/A1 i 6b obligat), els ànims han decaigut una mica.

Una tirada dura i complexa, amb la fissura que t'escup i unes parets exterior recobertes de molseta relliscosa, que té alguns espits però que cal anar protegint, i una llargada de 50 metres.

Més amunt la cosa es tomba i es deixa fer fins el peu del Dit de Riambau. El quart llarg es vol assemblar al primer sense aconseguir-ho, la roca és molt més bona i l'equipament més complet. Tot i que té una entrada de V+ que es ven una mica cara, diguem que he vist 6a més fàcils. A sobre, el Mohawk a punt d'arribar al desplom).

Però com que la cosa no l'hi ha semblat prou complicada, s'ha embolicat (i m'ha embolicat) en una bavaresa que feia drecera, que sembla que com a mínim és 6b+. Després s'han complert els pronòstics que deien que la jornada seria negativa: abans d'arribar al cim del Dit, els llamps i trons ens han escapar pitant.

Hem acabat d'arribar a dalt del Dit i hem baixat ràpidament.

No havia de fer bon temps el cap de setmana ? almenys aquesta vegada la pluja més forta ens ha agafat quan ja érem al cotxe...