No sé si normalment teniu clar el perquè d'anar a fer una via en concret, probablement en algun cas si, i en altres no tant. Pensava tot això mentre anava cap al Plec del Llibre, sota el Puigsagordi, a Centelles. Una via que no porta enlloc, ni massa curta ni massa llarga, de roca dolentota, però que continuo pensant que té un gran atractiu.La vaig veure venint de la Trona i em va agradar de seguida, és evident que va ser un amor a primera vista. Una mena de diedre perfecte (foto de dalt).
El primer tram és lleig, el gres patina i s'esmicola i no et pots protegir de cap manera fins al primer químic, situat molt amunt. Després ve un tram de terra i herba molt vertical on te la jugues. Imagino que per això l'hi han posat el V.Sort del diedre final (a dalt), ferm, estètic, ben equipat i de roca compacte si no surts de l'eix central. En total 45 metres de gres estovat (tot i que a la guia diu que són margues). Unes concrecions calcàries superficials ajuden a donar una mica de consistència al conjunt.
I si surts de la via o t'agafes a on no toca, la roca fa això tan gràfic que he posat a sota, escrostonar-se.
Amb aquesta roca graduar és complexe, per això deixo a sota la ressenya del llibre. Tan sols destacar que el V no m'ho ha semblat, més aviat seria una mena de IV molt perillós, i que ja m'agradaria que tots els 6a+ que trobo fossin com aquest !
5 comentaris:
Això és un llibre obert!
Molt estètic! ;)
Estic d'acord amb pgb, molt estètic. Però el més important és que la roca no s'esmicoli si hi ha caiguda....
Gatsaule, la via és molt maca estèticament, però hi deu haber alguna presa bona no? ja que a les fotos es veu molt compacte i esmicoladís, vaja una ganga! hi has anat en solo oi? cada cop ho domines més i vas tensat el fil...compte!
La via és sòlida al diedre, cal anar amb compte i escalar d'una manera podríem dir que especial per no relliscar, fent molta oposició i evitant les preses trencadisses. Potser per això el grau és 6a+, perquè no és una escalada evident com les que fem normalment. Em va agradar molt, però.
I en solitari es veritat que et vas sentint més còmode a mesura que ho fas, però també tinc clar els riscos de fer-se mal estant sol i faig servir sistemes de seguretat redundants.
És una forma especial d'escalar, prefereixo anar-hi amb amics, però reconec que també enganxa. I per entrenar és ideal, no pares mai a les reunions i escales el doble !
A mi em va agradar molt la via, no se, alguna cosa especial deu tenir, potser la forma de la paret, no?
No et perdis el pilar Valldeneu!
;)
Publica un comentari a l'entrada