11 de maig 2007

Roca Gris: Urquiza-Olmo

Aprofitant l'embranzida, aquesta tarda he tornat a la Roca Gris. El diumenge tot baixant de l'Esparreguera me la mirava, i és que rappelar una via que no has pujat fa venir moltes ganes d'anar-hi, sobretot si la dificultat ho permet.

Així que he agafat el company callat i cap a la Urquiza-Olmo falta gent ! La via, molt maca (a sobre), i la roca, tan bona com em pensava. Pel que fa a l'equipament, jo l'he trobat correcte, però he sentit algun comentari que allunyen. Ho podeu jutjar vosaltres mateixos (a sota, el segon llarg).
La dificultat està concentrada en alguns passos, no és molt homogènia, i la trobem tota al primer llarg i als primers metres del segon.

Avui he suat de valent, es nota que l'estiu s'acosta. Almenys aquí a la tarda no hi toca el sol !

4 comentaris:

Star Fisherman ha dit...

Felicitats per la via... poster m'escapo aquest diumenge a provar-la... tinc un parell de companys que fa temps que no escalen i així podran tibar una estoneta...

Gatsaule ha dit...

Vigila que és la via de baixada, i t'hi pots trobar moltes cordades rapelant...

Benvingut a la blogosfera !

jclaramunt ha dit...

Bones!
La vaig fer fa poc mesos. Té algun tram que les xapes allunyen una mica, però recordo que eren les parts més assequibles de la via. Tens raó que la dificultat es concentra en el primer llarg. Jo la vaig disfrutar molt ja que va ser la meva primera via llarga propiament dita.
Salut

Pekas ha dit...

Es una bona combinació si tens temps... vens de la Esparraguera... la rappelas... i si no baixa ningú... fas també la Urquiza-Olmo...

Amb el company silenciós... :-OOO

Mola...mola...