20 de maig 2007

Paret de Diables, Sànchez-Martínez

Després de tants dies d'escalada montserratina, ja tocava provar-ne alguna de les "grans", així que aquest dissabte, amb en Joan i en Joan Carles hem anat a la Sànchez-Martínez de Diables (foto de dalt). La ressenya diu 330 m, 6a/A1, tot i que l'hem fet bé sense pedals. Si que és recomanable portar material per reforçar alguns passos, sobretot tascons i friends de mida mitjana.

Tot just començar (a sobre) trobem una placa de presa petita i no massa bona, sort que l'equipament és molt bo. En canvi al segon llarg (a sota), una xemeneia típicament montserratina de dificultat teòrica baixa, no hi hem trobat absolutament res fins pocs metres abans de la reunió.

El tercer llarg continua per una xemeneia cabrona i es pot enllaçar amb el següent, que puja per una fissura genial, on cal reforçar les proteccions. El cinquè continua per una fissura molt ferma fins una placa de 7a que hem passat en A0 (a sobre, el Joan Carles). L'arribada a la reunió (a sota, el Joan) obliga a fer una sortida en lliure.

Després comença el festival de les línies geomètriques, travessant sostres que semblen tallats amb cisell per damunt d'un buit imponent que sembla que ens vulgui xuclar cap avall. Al damunt podem veure el flanqueig desplomat en diagonal que s'enfila fins la sisena reunió.

El setè llarg és un dels més bonics, tant per les formes rectilínies de la roca, d'un color taronja molt intens, com per la bellesa dels passos d'escalada que m'han recordat un veritable ballet vertical. A més, és un tram ben assegurat que fins i tot permet afegir més proteccions a les existents. A la foto de sobre veiem al Joan poc abans d'arribar a la reunió, i a la de sota, al Joan Carles flanquejant sobre la mirada de la cordada que ens seguia.

Després la via abandona les fissures per afrontar decididament les plaques finals, on l'ambient està garantit. A sobre podem veure als companys del darrera iniciant el novè llarg, i a les dues fotos de sota, l'arribada a la reunió.

Des de la via, la panoràmica sobre el Cavall Bernat i sobre la paret de Patriarques és immillorable. A sobre veiem diverses cordades als llargs finals de la Punsola-Reniu del Cavall.

I com sol passar a vegades a la primavera, no podíem acabar l'escalada sense remullar-nos una mica als darrers llargs abans d'arribar al cim.

18 comentaris:

Star Fisherman ha dit...

Felicitats per la via!
Jo encara tinc pendent acabar-la....vàrem arribar fins a la R4...
A veure si un dia m'escapo i cau definitivament.
Una abraçada!

Pekas ha dit...

Guapa vía... !!! perqué será que aquesta setmana , només feia que pensar en aquesta vía..??? :-(((

Definitivament... tindré que "echarle un tiento"... :-)))

(em sembla que estás mes fort qué el "vinagre"... :-))))

flx ha dit...

Guapa via, felicitats!
Fa mes de 20 anys, em vaig baixar del primer llarg i encara la tinc pendent. Justament aquesta setmana m'habia dit un colega per anar a fer la dissabte. La cordada de sota...em sembla que els conec...

salu2
flx

K. ha dit...

Quines fotos del Cavall, uau!

Gatsaule ha dit...

Flx, si saps qui són la cordada de sota, passem el seu correu que tinc una pila de fotos seves. O diga'ls-hi que es posin en contacte amb mi. Crec que un es diu Ricard i l'altre Joan, pot ser ?

Kutrescaladors ha dit...

Bona via!!! quan em vas preguntar per auqeta via ja vaig pensar que la faries avviat..pero tant!!!!!!
be, felicitats!!! Espero que us servissin d'algo les nostres indicacions!!
El record de la via que tinc es que es molt entretigunda i variada, i amb un punt bastant alt de compromís...
Ah!!! i la remullada final, com no! també la vam viure nosaltres!
Ah! si els de la cordada del darrera es deien Ricard i Joan, crec que se qui son..

Vlady ha dit...

Que hay Gatsaule:

Pedazo de vía!!!
Si señor.
Enhorabuena!!!

Salu2

Mohawk ha dit...

Ei Gatsaule!! Felicitats, al final si segueixes així, m'hauràs d'obrir tota la Comici!!

Si t'he de dir la veritat, encara no l'he feta mai la Sánchez, sols fins la R4 per seguir per la Rolling, una altra pedazo de via d'A4e, ja,ja,ja...

Ens veiem aviat pel KM vertical i la Baby, no?

;)

PGB ha dit...

3 paraules tan sols:
VI - O - TE

S'us felicita! :D

Jortx ha dit...

Sort que aquesta no la vas anar a fer amb mi, perquè si no encara hi seríem ;)

Gatsaule ha dit...

Ei, Mohawk, veig que has sobreviscut a la nit de nuvis !! Dilluns ens veiem !

Em vaig mirar el sostre de la Rolling Stones, feia el seu efecte !

Vlady, tienes que venir a Montserrat algun dia, hay unas cuantas vias que te gustarian.

lux ha dit...

uuuaaaaauuu Joan!
De la roca gris a la paret de diables!!!
Montserrat aviat es quedarà petit a aquest ritme..
;-)))

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats Gatsaule! aquestes vies són de revàlida; una bona trescada Montserratina si senyor.
Chapeau.

Xavi ha dit...

Hola Joan, felicitats per la via, una meravella de clàssica montserratina. Molt bones les fotos, que no te'n surt mai cap de dolenta??? Adéu.

Kutrescaladors ha dit...

Ep! Gatsaule!1 que conec a la cordada del darrera....i estan interessats amb les fotos....be, si et vols posar en contacte amb ells, un d'ells es el Ricard...també el trobaràs al Madteam...
http://ricard.madteam.net/blog000690/

de totes maneres a ell també l'informaré del del teu blog... apasiau!

Vlady ha dit...

Que hay Gatsaule:

Lo sé, seguro que que muchas. Es imperdonable que aun no haya ido.

Precisamente unos amigos suben pero entre semana y yo no puedo por el trabajo :(

Algún día, seguro, algún día ;)

Salu2

vickynga ha dit...

Joan.... senyooorrrr!!! ;-)))
d'on treus tanta energia??? quin brevatge especial ets fas abans d'anar a escalar??? je je je,.... explica, explica.....
Guapes les fotos,i felicitats a la cordada ;-)))
A reveure

Gatsaule ha dit...

Gràcies pels comentaris, a veure si en podem fer ben aviat alguna altra !