Deu fer una vintena d'anys que el Toni no escalava a Montserrat, perquè retrobi el gust dels còdols i les preses petites, aquesta tarda hem anat a la Roca del Corb, a repetir la via Puigarnau-Espunyes que ja vaig poder tastar fa cosa d'un mes.
Hem aprofitat el bon estat de la pista que puja des de Monistrol fins a l'estació elevadora de les aigües, per fer una aproximació ràpida. També ens ha ajudat el fet que a la tarda el sol no toca la paret per decidir-nos per aquesta via.
Hem aprofitat el bon estat de la pista que puja des de Monistrol fins a l'estació elevadora de les aigües, per fer una aproximació ràpida. També ens ha ajudat el fet que a la tarda el sol no toca la paret per decidir-nos per aquesta via.
Mentre la repetia he recordat les bones sensacions que ja em va deixar l'altra vegada, i he tornat a gaudir de poder reptar per les seves xemeneies estretes, sense haver de patir per l'equipament.
I crec que el Toni també ha retrobat el gust pel conglomerat.
Dalt de tot, hi trobem un pot de registre més virtual que real. Ple d'aigua, està totalment inutilitzat.
I crec que el Toni també ha retrobat el gust pel conglomerat.
Dalt de tot, hi trobem un pot de registre més virtual que real. Ple d'aigua, està totalment inutilitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada