Aquest cap de setmana, al Pirineu oriental, ha fet un temps bastant "burro". Ni ha plogut, ni ha nevat, ni ha fet bon temps. Cels grisos i aire fred allà on bufava, i una visibilitat dolenta.Tot i això, ens vam animar a caminar una mica cap a la Cerdanya nord. I per estalviar-nos les patinades per la fina capa de neu que cobreix les cotes més altes (a dalt, cim del Puigmal), ens vam encaminar cap al pic de Dòrria, des de Vallcebollera.
La pujada és molt còmode i en menys de dues hores ja ets a dalt, tot i això, el desnivell de pujada és d'uns 700 m. Superat el primer tram de bosc de pi negre, el camí enfila un torrent excavat a la gleva (foto de sobre) que et deixa a la carena.Mentre pujàvem, alguns isards (a sota) i un solitari trencalòs ens miraven de lluny.
Dalt el cim ens esperava una vista llunyana però indefinida i un sol molt apagat. Tampoc vam estar-hi massa estona, un vent fred i desagradable ens en va fer fora ben aviat.Al final ens n'hem endut un bon record d'aquesta caminada plàcida per una vall que jo desconeixia, i que té un aspecte magnífic per esquiar-la a l'hivern. Si arriba la neu, clar.
4 comentaris:
Però us vau aixecar d'hora o no?
Ja,ja,ja... :P
Hola
Un cim interessant, cap on cau? es troba davant del puigmal?
Salutacions!
Això això! A quina hora era que feieu cim? Perquè això de "un sol apagat"... potser és que era massa d'hora! ;) heheheh!
Salut, Joan!
No, no, vam sortir tardíssim perquè no calia matinar, cap a les 10, je ,je.
Si, es troba davant mateix del Puigmal, sobre el pas dels Lladres. El més interessant és la vall d'accés des del nord.
Publica un comentari a l'entrada