
Tot i això, ens vam animar a caminar una mica cap a la Cerdanya nord. I per estalviar-nos les patinades per la fina capa de neu que cobreix les cotes més altes (a dalt, cim del Puigmal), ens vam encaminar cap al pic de Dòrria, des de Vallcebollera.

Mentre pujàvem, alguns isards (a sota) i un solitari trencalòs ens miraven de lluny.


Al final ens n'hem endut un bon record d'aquesta caminada plàcida per una vall que jo desconeixia, i que té un aspecte magnífic per esquiar-la a l'hivern. Si arriba la neu, clar.



4 comentaris:
Però us vau aixecar d'hora o no?
Ja,ja,ja... :P
Hola
Un cim interessant, cap on cau? es troba davant del puigmal?
Salutacions!
Això això! A quina hora era que feieu cim? Perquè això de "un sol apagat"... potser és que era massa d'hora! ;) heheheh!
Salut, Joan!
No, no, vam sortir tardíssim perquè no calia matinar, cap a les 10, je ,je.
Si, es troba davant mateix del Puigmal, sobre el pas dels Lladres. El més interessant és la vall d'accés des del nord.
Publica un comentari a l'entrada