Esperó Barrufets

Aquest diumenge, i abans no comenci a fer fred de veritat, ens hem escapat amb en Martí fins a la sud del Pedraforca per provar l'esperó Barrufets. Una d'aquelles vies que costa de decidir-se per anar-hi perquè en unes ressenyes parla de claus obligatoris i tirades amb fins a 7 passos de ganxo, i en altres ressenyes la cataloguen de MD-.

La veritat és que ni una cosa ni l'altra. A dalt us deixo una ressenya aproximada de la via, que hem pujat sense claus ni estreps ni ganxos. Compteu que els passos de 6a i de 6b són aïllats entre A0 i A0, però obligatoris. Sense A0 la cotació deu pujar força més.

El primer llarg (foto de sobre, el Martí arribant a la reunió) és una mica entretingut, i cal anar combinant els millors passos amb les fissures que permetin assegurar-se una mica. En el segon s'ha de vorejar un sostre per la dreta i té algun pas força explosiu, i al tercer ja entres a l'esperó i comença la tònica d'adherències i A0 (a sota, el Martí sortint d'un A0 i encarant el primer 6b).

Nosaltres vam fer una tirada molt llarga de gairebé 60 m, però als 35 m es pot fer una reunió còmode que, com totes, ha estat reequipada amb un parell de parabolts. De fet, excepte la penúltima tirada, de parabolts se'n troben molt pocs si descomptem les reunions.

Després d'una tirada curta i del mateix estil, el nostre cinquè llarg el vaig trobar sostingut i treballós de protegir (a dalt, el Gatsaule barallant-se amb alguna fissura), i pocs metres abans de la reunió s'hi troba un dels passos més compromesos de la via, sobretot si es passa sense estreps, que va haver de resoldre el Martí.

El darrer llarg difícil (a sota, el Martí intentant arribar al següent parabolt) es troba molt ben equipat i ja només queda un bonic esperó de sortida que et porta al cim de la piràmide.

Més avall hi podem veure al Martí arribant al cim de l'esperó, i una bonica posta de sol que vam gaudir mentre baixàvem per les Costes d'en Dou.