1 de nov. 2006

Comabona

El diumenge vam voler fer una bona caminada per aprofitar els que diuen que seran els darrers dies de temperatures altes, i ens vam acostar fins el cim del Comabona, el més oriental del Cadí, des de la vall del Bastareny.

Des de Bagà, vam continuar en cotxe fins a l'Hostalet, un petit conjunt de cases situades on s'ajunten el riu del Pendís i el Bastareny. El camí s'endinsa cap al nord, seguint el fons de la vall en direcció al refugi Sant Jordi de la Font del Faig (foto de sota) per l'engorjat dels Empedrats.

Des del refugi cal continuar fins el coll del Pendís, des d'on tan sols s'ha de seguir per la carena en direcció oest. El camí, senyalitzat com a GR, no té pèrdua. Com diria en nostre vell amic Tornassol: sempre cap a l'oest !

Una sèrie de collades i de travesses pel bosc ens fan guanyar desnivell fins a dortir del bosc, on comencem a tenir una panoràmica de la carena que hem fet i que, en direcció contrària (foto de sota) ens hauria portat al Moixeró o a la Tossa d'Alp.


Entre els animals que trobem, a part dels omnipresents isards i els voltors, un tranquil cercavores ens deixa acostar-nos-hi sense esverar-se (foto de sobre).

Al darrer coll, després del pas de Tancalaporta, una breu pujada ens deixa al cim. Mengem una mica i retornem al pas per baixar directament per la vall de la Muga, sense camí, en direcció a uns prats que veiem al fons.

Aquí retrobem el camí, retrobem el bosc i, com a totes les darreres sortides, també comencem a trobar bolets. Després de les zones de pastura, l'itinerari s'endinsa a la fageda (fotos de baix), que es troba en el seu punt més àlgid de colors.

En total, 1.600 m de desnivell positiu i 9 hores de caminada més tard, retrobem el cotxe gairebé de nit, després de travessar aquesta tranquila raconada del Berguedà.


6 comentaris:

jclaramunt ha dit...

Molt maca l'excurció i déu ni do el desnivell acumulat! M'apunto la ressenya ja que estic per la zona però tot just començant-la a descobrir! Vaig pujar les Penyes Altes no fa gaire i vaig al·lucinar.
Salut.

Anònim ha dit...

El Comabona l'he pujat des del refugi de Prat d'Aguilo, en una ascensio hivernal. M'ho vaig passar teta :P va ser la meva primera ascensio d'un cim amb piolet i crampons per una canal facil pero disfrutona :)

Llastima que aquell dia tinguessim una boira de collons i no gaudissim de les vistes que ara ens ensenyes ;)

Ens veiem aquest finde?

muntanyanet ha dit...

Hola Joan, pots donar més detall de la ruta del descens. Fa temps que tinc mirada aquesta vall, pero no m'hi he acabat de ficar per por a embolicar-me, ja que no hi ha cami continu.
Com ho vas agafar?

jaumeppiqueras ha dit...

Apart d'un bon escalador estàs fet un gran caminaire i millor "Caçador" de bolets pel que veig...quina disfrutada de paisatge oi?

Gatsaule ha dit...

L'itinerai és bonic però també és llarg, així que ja ho sabeu... Això si, l'època actual és de les millors per anar-hi.

La baixada s'ha de fer amb cura, però el camí es troba fàcilment i està molt marcat amb fites. No es pot córrer perquè en algun lloc és perdedor, però nosaltres no vam tenir mai cap dubte important.

Ens veiem el diumenge, PGB, si no plou massa...

ivanG ha dit...

Hola Gatsaule!!
l'excursioneta te molt bona pinta, fa uns anys vam pujar al coll del Pendís i l'excursió només fins el refu es molt maca.
Corren rumors de que estás fet una "máquina"........;)
Salutacions!!