20 de nov. 2006

Esperó Barrufets

Aquest diumenge, i abans no comenci a fer fred de veritat, ens hem escapat amb en Martí fins a la sud del Pedraforca per provar l'esperó Barrufets. Una d'aquelles vies que costa de decidir-se per anar-hi perquè en unes ressenyes parla de claus obligatoris i tirades amb fins a 7 passos de ganxo, i en altres ressenyes la cataloguen de MD-.

La veritat és que ni una cosa ni l'altra. A dalt us deixo una ressenya aproximada de la via, que hem pujat sense claus ni estreps ni ganxos. Compteu que els passos de 6a i de 6b són aïllats entre A0 i A0, però obligatoris. Sense A0 la cotació deu pujar força més.

El primer llarg (foto de sobre, el Martí arribant a la reunió) és una mica entretingut, i cal anar combinant els millors passos amb les fissures que permetin assegurar-se una mica. En el segon s'ha de vorejar un sostre per la dreta i té algun pas força explosiu, i al tercer ja entres a l'esperó i comença la tònica d'adherències i A0 (a sota, el Martí sortint d'un A0 i encarant el primer 6b).

Nosaltres vam fer una tirada molt llarga de gairebé 60 m, però als 35 m es pot fer una reunió còmode que, com totes, ha estat reequipada amb un parell de parabolts. De fet, excepte la penúltima tirada, de parabolts se'n troben molt pocs si descomptem les reunions.


Després d'una tirada curta i del mateix estil, el nostre cinquè llarg el vaig trobar sostingut i treballós de protegir (a dalt, el Gatsaule barallant-se amb alguna fissura), i pocs metres abans de la reunió s'hi troba un dels passos més compromesos de la via, sobretot si es passa sense estreps, que va haver de resoldre el Martí.

El darrer llarg difícil (a sota, el Martí intentant arribar al següent parabolt) es troba molt ben equipat i ja només queda un bonic esperó de sortida que et porta al cim de la piràmide.

Més avall hi podem veure al Martí arribant al cim de l'esperó, i una bonica posta de sol que vam gaudir mentre baixàvem per les Costes d'en Dou.



12 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei! quina via més maca. Es veu un calcari molt compacte i sembla amb força assegurances, pitons? ja que dius que parabolts només a les R.
Aquest cap de setmana ha estat magnífic per a fer paret i amb el Mestral ha quedat una atmosfera molt neta, i freda, al menys a Montserrat; Ah per cert, a l'aresta Ribas hi disfrutaries molt, el grau diria que el tens més que assumit.
Felicitats per la via.

Ignasi ha dit...

Veient aquestes imatges venen ganes d'enfilar-s'hi.

La posta de sol magnifica.

Anònim ha dit...

Ey màquines!! Felicitats per la via, té curro, oi?

Bé, Gatsaule, no et podràs queixar del 2006, eh! Quines vies que has fet, buff!!

A tibar-li!!

Anònim ha dit...

Ja veus... quina enveja que em fas! Quin viote! :)

Jo de gran vull ser un Gatsaule!

Anònim ha dit...

Guapa vía, felicidades

La Star McHara es para párvulos al lado de esta, una matinal saliendo desde Berga.

Gatsaule ha dit...

Gràcies pels comentaris, realment una via molt maca: estètica, bona roca i amb moltes possibilitats de muntar-hi les assegurances. A part d'algun parabolt i algun pitó, la resta tascons i friends, sobretot els tascons hi entraven molt bé.

De moment no em puc queixar, ha estat molt agradable escalar amb en Martí.

Anònim ha dit...

Quan parlem del Martí ens referim al Preeky?

Gatsaule ha dit...

Si senyor, el gran Preky.

Anònim ha dit...

Molt jefe el gran Preky!

Anònim ha dit...

Ey Gatsaule!

El diumenge aniré a fer el Kraken amb el Toni, et vols apuntar? (la via aquella que vam comentar a la Pastereta), més info a Onaclimb.

Encara està per confirmar, però té molts números :P

Gatsaule ha dit...

El diumenge no sé encara com ho tinc, et dic alguna cosa perquè m'agradaria molt.

Anònim ha dit...

Joan! Jo vull veure el video que comentes al blog de l'Oriol! ;)