9 d’ag. 2006

El Triangle de Font Farrera

Ahir a la tarda vaig aprofitar per fer dues coses alhora, per un costat tinc que entrenar una mica en conglomerat, perquè aquesta roca i jo tenim un problema, i per un altre costat volia veure algunes vies del Solsonès després de repassar la nova guia d'escalades.

Tot i que molta gent no les troba necessàries i amb els articles de les revistes o la informació d'internet ja en té prou, cada vegada que apareix una nova guia d'escalada o de muntanya en general, se m'obren tota una colla de perspectives noves i se'm disparen les ganes de conèixer els llocs.

Anant sol a escalar he aprés a triar bé les parets que millor em convenen. Per un costat cal que siguin fàcils de protegir o que ja ho estiguin, per un altre que hi hagi vies d'un nivell còmode per escalfar, i d'un nivell més atractiu per disfrutar. Així que vaig anar al Triangle de Font Ferrera de 80 m d'alçada (foto de sobre, a la dreta de tot. A l'esquerra, la Bruixa i, al mig, la Trompa).

L'accés es fa per un camí còmode que baixa des de l'hostal del Cap del Pla, a la carretera entre Solsona i el Port del Compte, i s'arriba al peu de la paret en 15' (cosa que la guia no esmenta). La intenció que tenia era de començar al pany central de la paret, per les vies Clàssica 1 (IV+, V-) o Nena sexy (IV, V+), però vistes des de sota no em van agradar massa, es veia molta molsa i cap assegurança ni possibilitat de posar-ne, així que finalment em vaig decidir per la Sac de gemecs (6a+). Tot i que em feia basarda anar d'entrada en una via amb un pas de 6a+, es veia la roca neta i bastants espits (foto de dalt de tot).

I realment la Sac de gemecs és una via molt maca, un primer llarg fàcil de IV (5 espits), un segon més dret amb un desplomet de V+ i una placa de V (6 espits), amb una tercera reunió molt curta i un pas explosiu de 6a+ (1 espit). Jo vaig fer A0 i V+ o 6a. La guia diu que la via és la millor i la defineix com "equipada", crec que correctament tot i que no n'hi sobraria algun altre a la part superior (foto de sobre, a la dreta).

Mentre pujava em vaig anar mirant les vies de l'esquerra, més fàcils, i tenien un aspecte que no em van agradar massa, així que vaig lligar la corda a un arbre i vaig atacar-les amb la corda per dalt després de rapelar (a sota, aspecte de tota la placa).

Via Clàssica 1, la guia diu que és ideal per iniciació i que està "arreglada" amb espits, claus i burins. La realitat és que les reunions són bagues putrefactes al voltant d'una alzina, i que no vaig veure res més perquè només començar ja m'anava caient tot a sobre. Es tracta d'un díedre ple de vegetació, molt brut, i amb la roca descomposta i plena de molsa. Vaig fugir-ne ràpidament.

Via Nena sexy, la guia diu que té les assegurances allunyades però que està equipada, i V obligat en placa. I realment és obligat el V, només hi ha un espit en tot el tram !! El primer llarg disposa d'un espit i un clau en una fissura on, si caus, t'emportes el clau i la roca que l'aguanta, i la segona té dos espits. Si aquest és el concepte de "via equipada" anem bé. Sort que a la reunió hi ha tres espits…. És evident que la vaig encertar anant-hi amb la corda per dalt, se'm van trencar 4 o 5 preses a part de les que vaig tirar jo mateix, i està plena de molsa. Jo la definiria com una via perillosa.

En resum, un lloc bonic per anar-hi, però amb molt de compte. Després d'això, no em vull imaginar com deuen ser les vies en les roques definides com a "roca discreta" o "roca molt descomposta". Això si, tranquilitat garantida i una posta de sol fantàstica (a sota). És l'avantatge d'anar a escalar tard….

3 comentaris:

Mohawk ha dit...

Ets un crack Gatsaule!

No te n'has pogut estar d'estrenar la guia, eh! Pel que comentes d'ella, veig que la deu haver escrit un "alpinista". He fet alguna via del J. Ma. Cases i estava força bé, això si, aventura garantida...

Ja m'explicaràs diumenge!

T'envio mail....

Perfil ha dit...

no entenc aquesta mania dels escaladors de canviar els noms dels llocs, de les roques, de les canals,...

Perfil ha dit...

no entenc aquesta mania dels escaladors de canviar els noms dels lloc, de les roques de les canals,...