Pic de Fontnegra

A ponent del coll de Pimorent i de l'estació d'esquí de Porté-Pimorent, s'estén una carena molt interessant que fa de límit entre la Cerdanya i l'Arieja. Una carena allargada que acabaria, o la podríem fer acabar, al pic Negre d'Envalira.

Es tracta d'una succesió de cims que pel seu costat sud tenen pendents suaus, però pel seu costat nord cauen a pic. La roca és granítica i, tot que està bastant trencada pel fenomen del gel-desgel, dóna vies força interessants (250 m, IV-V), tant al pic de la Valleta (foto de sota), com a les puntes de la Vinyola, com al mateix pic de Fontnegra, 2.879 m, punt culminant de la carena.

Tot i que sembla que una sortida com aquesta, en que comences a caminar a 1.880 m, sembla una sortida còmode per l'estiu, avui m'he trobat amb un vent molt fort i bastant fred que m'ha fet la guitza pràcticament tota l'estona. No cal dir que no anava prou equipat i que he passat fred, però almenys he pogut disfrutar d'un dia espectacular, com podem veure a la foto de dalt de tot (Puigpedrós i Engorgs).

El recorregut, que m'ha costat 5h 30', surt de l'aparcament de l'estació d'esquí de Porté i puja cap al pic de l'Estanyol 2.586 m. Una cresta molt retallada i fàcil et porta al coll de Fontfreda i després al cim del mateix nom, 2.738 m. Aquí ja sense problemes, la carena s'estira cap a l'oest entre els 2.700 i els 2.800 m, pujant i baixant diversos cims: pic de la Valleta, puntes de la Vinyola, pic Oriental de Fontnegra,..., fins pujar al pic de Fontnegra (foto de sota) situat damunt mateix del Pas de la Casa i amb una vista espectacular, del Canigó a la Maladeta.

La tornada cap al cotxe l'he feta per la carena del pic de la Mina, que separa les comes de l'Orri de la Vinyola de la dels Padrons, amb el bonic estany dels Padrons al bell mig (foto de sota).

La descripció detallada de l'itinerari la trobareu al llibre de Manel Figuera "Circuits d'alta muntanya pel Pirineu oriental català", de l'editorial Cossetània.