Reina-Sànchez al Ganivet de Diables

La segona via que faig amb en Mowahk, i ja sembla un currículum. Teòricament es tracta d'una via "elegant, preciosa, clàssica, força equipada i recomanable", intentaré no saber com són les que no recomana la guia.

Jo la definiria com a roca mediocre i equipament cutre, tot i que si que és elegant i, a estones, força aèria. Roca de còdol petit i trencadís que no dóna massa confiança, però on de tant en tant es pot posar alguna cosa que millora l'equipament oficial.

Deu ser la via que es fa més de la paret, en tot cas no vam veure ningú més en el tram de paret nord que dominàvem, nia Diables, ni al Ganivet, ni a l'Aeri, ni al Serrat del Moro,... En canvi la zona del Gorro Frigi i companyia estava a tope, potser caldria alguna reflexió sobre el tema.

Els llargs 2, 3 i 4 són una mena de semi-xemeneia estranya (a dalt en Mohawk a l'inici de la quarta tirada), que progressivament va flanquejant cap a l'esquerra passant en artificial uns sostrets equipats a la manera d'abans (a la dreta, en Mohawk al flanqueig de la sisena tirada).

Al darrer tram d'artificial hi ha un buril petat que una ànima caritativa ha arreglat penjant-hi un cordino des del buril superior.

La baixada és força intuitiva, un petit rappel, una baixada/flanqueig selvàtica cap a la canal dels avellaners basatant marcada, i cap al camí de tornada a Santa Cecília.