Dent d'Orlú, les enfants de la dalle

Amb el Pep recuperat gairebé del tot, finalment hem trobat un foradet per escapar-nos a la Dent d'Orlú. Tots dos coneixíem aquest queixal per vies anteriors, però mai ens havíem atrevit amb la seva paret sud-est. 1.100 m de paret i, en aquest cas, 26 llargs de corda, no són per posar-s'hi alegrement.

Ara, amb els dies llargs i preveient possibilitats com la sortir molt tard i haver de baixar de fosc, després d'haver entrenat una mica, ens hi hem llençat. La via, que molta gent coneix (a dalt es veu el recorregut aproximat, i a la dreta la ressenya més coneguda) i que per alguns és massa fàcil i per altres massa llarga, nosaltres l'hem trobat genial.

La definició podria ser: un fart d'escalar en placa de gneiss, de dificultat moderada i molt ben assegurada, en un entorn pirinenc tot i que el cim tant sols arriba als 2.222 m.

L'aproximació és d'uns 35 minuts a través d'una fageda magnífica, i la via té el nom gravat al començament. La primera tirada ja et diu el que trobaràs, i és el paradigma de la dificultat 5c de la Dent: fina, molt fina i molt ben protegida però amb la dificultat obligatòria.

Els tres primers llargs són semblants (a sota la foto de l'arribada a la R 4), els 6, 7 i 8 també amb un pas d'A0 o 6b (diuen),i després vé un tram més fàcil.

Després, el 13 i el 14 s'assemblen, V de placa amb assegurances allunyadetes, un bon escalfament per la tirada de 6a, la quinzena, una bona combinació de plaques i sostrets que vam tenir la mala sort d'haver de fer sota la pluja. Perquè ens va enganxar de tot: boira, pluja i ratxes de fort vent dalt la carena.

Després, dues tirades irregulars porten al magnífic díedre/bavaresa (foto de sota) de 5+ de la tirada núm. 18, que vé seguida de dues tirades molt aèries d'esperò de dificultat similar, les 20 i 21.

A sota veiem l'espectacularitat del llarg vint-i-unè, abans de la reunió. A partir d'aquí la via encara té dos llargs més amb passos de IV i IV+, i els darrers tres llargs ja són molt irregulars amb trams caminant i amb passos de bloc aïllats. En total 26 llargs que ens van entretenir durant 9 hores.

Com que per prudència vam començar molt aviat, a 2/4 de 8 començàvem a escalar, abans de les 5 de la tarda ja érem al cim. I sort, perquè la baixada és còmode però molt llarga, del cim al cotxe ens va portar 2 hores i mitja !

Per veure més ressenyes de la Dent, aquí hi trobareu un bon esquema:

http://cafma.free.fr/Orlu/sud%20est/sudest1.htm

Un breu resum d'aquest cim que hauria d'animar a anar-hi al més reaci, amb una cinquentena de vies que van del IV+ al 6c, seria:
- Cara sud, 11 vies de 450 a 1.150 m, 1 d'equipada.
- Cara sud-est, 24 vies de 30 a 1.100 m, 19 totalment equipades.
- Cara est, 14 vies de 250 a 500 m, 6 ben equipades.