Pedraforca, paret sud

La paret sud del Pedraforca, quin espectacle. Això si que és una paret compacta i sòlida on n'hi hagin !! A sobre es veu molt bé el pany de la dreta per on puja la via de Tots, la cornisa de la Gran Diagonal, que talla la paret, la xemeneia de la Pany-Haus, i la immensa llosa per on pugen les vies de setè grau...

Per sort, més a la dreta (foto de sota de tot), una zona més baixeta i assequible ens ha deixat algunes vies ben equipades on hem pogut anar a disfrutar una mica. Nosaltres hem començat per la Llamp de Tro, on ha quedt clar que el fet que siguin ben equipades que no vol dir que siguin fàcils.

A la meitat del primer llarg, el Pep ha tingut una caiguda desafortunada (just quan intentava xapar), i s'ha donat un bon cop a un peu. A sota, una mica abans de la caiguda:

I aquí, llepant-se les ferides després d'haver-se rascat una mica:

I el que sol passar en aquests cassos, és que llavors m'ha tocat pujar a mi, una idea fantàstica si no fos perquè ni el 6b ni el 6b+ són el que es podria dir el meu grau consolidat. En cara no sé com, perquè la via no permet gaires trampes, he pogut arribar a la reunió i retirar-nos de la via com uns senyors. A la foto se'm veu poc abans de la primera reunió, i darrera per nosaltres:

Tot i el peu adolorit del company, llavors ja hem anat a fer una via al nostre abast, el Camí del Tro. Ben equipada, sostinguda sense ser extrema, i amb passos aïllats de 6a als llargs centrals. A la foto de sota es veu l'arribada a la primera reunió:

La llàstima és que després del segon llarg el peu del Pep se n'ha ressentit i cada vegada coixejava més. Així que hem hagut de tirar cap avall i baixar sense massa pressa cap al cotxe. Per cert, el Camí del Tro es pot rapelar amb una corda de 60 encara que arriba una mica justa. Ho hem pogut comprovar personalment.