26 de maig 2006

Córrer per la muntanya

Moltes vegades m'he fet una pregunta que costa de respondre per un muntanyenc d'esperit, el fet de córrer per muntanya és compatible amb els valors tradicionals de la gent que fa muntanya ?

Al començament treia l'excusa que corria per entrenar i sentir-me més fort quan anava a muntanya, cosa que se'n va anar en orris al participar en les primeres competicions. O pitjor encara, participant corrent tan com podia en caminades populars,....

Després pensava que sent de Berga (foto de dalt) i vivint-hi, era impossible sortir a córrer sense fer-ho per muntanya, però quan vaig començar a fer-ho per Montserrat, Collserola o qualsevol indret que tingués una bona pujada vaig haver de confessar que realment córrer per muntanya és una de les coses que més m'agraden !!

Avui hi pensava perquè costa sortir a escalar quan no tens molt temps o els companys no el tenen i el cap no està per fer solitaris. Marxar lluny també té l'inconvenient del temps. En canvi sortir a córrer per aquí dalt és un moment, en poca estona penques i sues i, fins i tot, s'obren oportunitats de disfrutar moltíssim com quan aquesta setmana, corrent pels Rasos de Peguera, vaig sorprendre a una femella de gall fer en un revolt del camí.

Un consell ràpid: des d'Espinalvet una pista puja fins el coll d'Estela amb uns 7 km. Des del coll, en 10 minuts es pot pujar al cim que té una vista fantàstica. Tota la pista té el perfil ideal per disfrutar-la corrent. No us en penedireu !

Serra de Queralt des de la Figarassa, al darrera, la plana de Graugés.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
»

Anònim ha dit...

This site is one of the best I have ever seen, wish I had one like this.
»

Anònim ha dit...

I find some information here.