Aquest cap de setmana ens hem animat a fer una petita volta pel país de Biros, al nord de la Vall d'Aran. Animats pel bon temps i per les ganes de conèixer noves zones, després de deixar el cotxe a Frechendech (810 m), hem remuntat la vall de l'Isard cap a l'estany d'Araing.
Tota aquesta zona de l'Arieja és molt interessant, a la part baixa immenses fagedes ombrívoles, a les parts altes pastures, crestes, llacs, mulleres s'obren al nostre davant. Poca gent, sobretot pocs catalans, i el vol del voltor (al costat), del trencalòs o de la perdiu blanca que et sorprèn.
Abans d'arribar a l'estany ens hem desviat per pujar al pic de
l'Har (2.425 m), per millorar la jornada i per disfrutar de la perspectiva que ens ofereix el Maubermé (a la dreta).A la vora de l'estany hi ha un refugi molt acollidor (tel. 00 33 561 96 73 73) on, a més hem sopat de conya amb una escudella barrejada increïble, llenties amb confit d'ànec, taula de formatges i pastís. El bon temps ens ha permès fins i tot de sopar a la terrassa (25 euros la mitja pensió).
El tuc de Crabèra (2.629 m) es troba a una hora i mitja del
refugi, el que el fa molt assequible després d'haver esmorzat. Tal i com es veu des del refugi (a la dreta), l'ascensió remunta el seu llom sud des del coll d'Auéran. I en aquesta època ja s'hi puja sense trepitjar neu. Tal i com podem veure a la foto de dalt de tot, la vista des del cim del massís de la Maladeta és excepcional, i per la seva posició central, domina els Pirineus des de la Pica d'Estats, a l'est, fins el massís del Neouvielle, a l'oest.
Per rematar la volta i per no tornar pel mateix lloc, des del
coll de l'Auéran nosaltres vam preferir tornar pel coll d'Auarde i la capella de l'Isard. El camí s'allarga una mica (5 hores del cim al cotxe), però val la pena de travessar aquest paisatge nòrdic (foto de sota), ple de petits llacs, mulleres i fonts ferruginoses, on ni tan sols hi trobem els camins marcats.
Per rematar la volta i per no tornar pel mateix lloc, des del
coll de l'Auéran nosaltres vam preferir tornar pel coll d'Auarde i la capella de l'Isard. El camí s'allarga una mica (5 hores del cim al cotxe), però val la pena de travessar aquest paisatge nòrdic (foto de sota), ple de petits llacs, mulleres i fonts ferruginoses, on ni tan sols hi trobem els camins marcats.
5 comentaris:
Hola Joan, quina enveja, no pares de sortir d'excursió!
Efectivament aquesta terra de l'Arieja és meravellosa, amb uns boscos esplèndids, unes valls salvatges i pregones i uns cims amb unes panoràmiques excel.lents.
No sé si coneixes una ruta d'ascensió al Mauberme des del Couserans. Es tracta del couloir del Tarterau, que és un senzill corredor de 40-45º, força llarg, que surt prop dels 1.200 metres, fins els 2.200 metres i que quan penses que ja has acabat encara et queden 500 metres fins el cim. Tot en un lloc salvatge. Val molt la pena coneixer-ho.
Molta sort i a continuar sortint tant com puguis!
Gràcies pel comentari, però aquest país des del Berguedà no queda massa lluny.
No conec aquesta ruta que dius al Mauberme, però l'altre dia me'l mirava des del pic de l'Har i té molt bon aspecte. Me l'apunto.
Ey! artista, has rebut el meu mail?
una passada de lloc pel que veig a les fotos :)
No està mal 25€ mitja pensió al refugi, no? I sumant-li el bon temps i sopar a la terrassa... no té preu!
Un altre zona per coneixer apuntada a la llista! ;)
Fins aviat!
Demà et truco al mòbil per concretar pel dissabte.
Publica un comentari a l'entrada