La comarca del Berguedà es pot explicar o descriure de moltes maneres, segons els interessos de la persona que ho fa. Però crec que tothom que la coneix una mica estaria d'acord en que es tracta d'una comarca interessant i complexe. Per a mi, que la conec a fons i l'he trepitjat de totes les formes possibles, encara em reserva alguna sorpresa (a dalt, cingles de sant Salvador i plana de l'Espunyola).
Durant la lluna plena de setmana santa, se'm va ocórrer una forma diferent de traçar-hi un itinerari. En podríem dir: "quan casa teva és el refugi". La idea era de fer un itinerari a peu de dos dies, un itinerari circular en el que el punt central era la casa pròpia. I encara que sembli mentida, la cosa va funcionar.
El primer dia vam anar a deixar el cotxe a Montmajor, refiats de conèixer prou bé els camins a mesura que ens acostàvem a Berga com per fer-los sota la llum de la lluna. Com al matí encara treballàvem, vam sortir a la tarda per anar cap a Montclar, el castell de l'Espunyola, Casancots, Avià i Berga.
Arribar a casa permet de prender una dutxa i fer un bon sopar, i també de retrobar la calidesa dels llençols coneguts, amb un pressupost mínim.
L'endemà ben aviat, vam pujar cap a Queralt pel camí de la solana. Sempre que hi passo m'agrada de grimpar per alguna de les vies obertes sobre mateix del camí, poc abans d'arribar dalt de tot, anomenades de la drecera de Queralt. Tenen una dificultat molt assequible (III amb algun pas de IV, com es pot veure al costat), que permet de pujar-hi sense corda. Aquest dia, però, hi havia una cordada que s'ho agafava molt seriosament i tampoc era qüestió de deprimir-los.
Després vam continuar l'itinerari en direcció oest cap al camí de l'aigua de Queralt, el Portet, l'obaga de Campllong i la font de l'Espluga. Tot passant per sota el roc del Gegant (foto de sota), ens va sorprendre el fet que no hi hagi cap via d'escalada oberta tot i que la roca és la mateixa que al roc de l'Alou. Potser és massa lluny del cotxe ?
Després la ruta va anar cap als Tossals i vam fer una petita desviació al cingle de Sant Salvador, abans de baixar a l'Espunyola i retrobar el cotxe a Montmajor. Una ruta molt maca fruit d'una idea interessant que caldrà madurar.
4 comentaris:
Roc del gegant: on para?
Potser si cal caminar molt, es per això que no està equipat. Als llocs on la roca sobra, com es el cas de Berga, els equipadors esportius tendeixen a equipar el que té la millor relació proximitat/qualitat
Si, segur que tens raó, però està bastant a prop de la Font Freda i es veu dalt d'una carena baixant per la carretera dels Rasos. En qualsevol cas és força espectacular, alguna estona hi aniré a treure el cap amb material a veure què en surt.
Hola Gatzaule un comentari que no te res a veure amb el post.
Ja fa temps que quan entro al teu blog i s'obren els continguts, la barra de la dreta marxa cap a baix de tot de la página, just on acaben els post. Em sembla que això podría ser el contador de shiny stat que es molt ample, no se .......... salutacions
A vegades m'ha passat amb l'explorer però amb el Mozilla no tinc mai aquest problema. Ho investigaré, gràcies per la informació.
Publica un comentari a l'entrada