Primavera, ja ha arribat la primavera esclatant als boscos del vessant nord del Pirineu, com podem veure aquí sota.Com sempre que puc, el cap de setmana de primers de maig és el temps ideal per anar-ho a veure. I aquest any 3 dies seguits, 3 dies per recòrrer el país d'Olms, entre Belesta, Montsegur i el seu castell o pog (a dalt), Montferrer, Rocafixade i també el seu castell, i al centre de tot la ciutat de Lavelanet.
La volta, que podem veure al mapa de baix extret de la web informativa : http://www.randonnees-ariege.com/travail/entrees/GR.htm , no és una caminada espectacular, ni terriblement llarga (menys de 70 km), es tracta senzillament d'una llarga passejada entre boscos espessos de faigs, roures, freixes, cireres, pícees,..., amb el pic de Sant Barthelemy al fons (a sota de tot), pujant i baixant per les valls d'aquest sector oriental de l'Arieja i travessant poblets on es respira una gran sensació de calma.
Els castells càtars i la seva curiosa història és un altre dels atractius d'aquesta ruta, però potser l'interès màxim tracta simplement d'això: conèixer i trepitjar territori agradable i bonic.
Nosaltres vam dividir la ruta en tres etapes: Belesta-Montsegur, unes 6 hores incloent la visita al castell, Montsegur-Lavelanet, aquesta més llarga (10 hores) però amb la desviació per anar a dormir al poble i no quedar-nos a Greoulou, i la darrera fins retornar a Belesta, 5 hores escasses. El que vol dir que amb una mentalitat més esportiva es pot fer perfectament en 2 dies, cosa que no recomano en absolut.
La volta, que podem veure al mapa de baix extret de la web informativa : http://www.randonnees-ariege.com/travail/entrees/GR.htm , no és una caminada espectacular, ni terriblement llarga (menys de 70 km), es tracta senzillament d'una llarga passejada entre boscos espessos de faigs, roures, freixes, cireres, pícees,..., amb el pic de Sant Barthelemy al fons (a sota de tot), pujant i baixant per les valls d'aquest sector oriental de l'Arieja i travessant poblets on es respira una gran sensació de calma.
Els castells càtars i la seva curiosa història és un altre dels atractius d'aquesta ruta, però potser l'interès màxim tracta simplement d'això: conèixer i trepitjar territori agradable i bonic.
Nosaltres vam dividir la ruta en tres etapes: Belesta-Montsegur, unes 6 hores incloent la visita al castell, Montsegur-Lavelanet, aquesta més llarga (10 hores) però amb la desviació per anar a dormir al poble i no quedar-nos a Greoulou, i la darrera fins retornar a Belesta, 5 hores escasses. El que vol dir que amb una mentalitat més esportiva es pot fer perfectament en 2 dies, cosa que no recomano en absolut.
2 comentaris:
Aquest estiu vaig tenir el goig de recorrer aquell país. Des de Camurac vaig poder conèixer tots els racons i raconets d'aquelles contrades. Vaig quedar absolutament meravellat dels seus boscos sobretot. Grans boscos, treballats i gestionats des de fa molt s anys, una conservació modèlica i un aiguabarreig d'especies esplèndida. Recordo encara amb emoció la passejada pel bosc de Balesta, la solitud de la meseta de Comus, la fredor de les gorges de la Frau, la pedra picada dels castells catars. I a tu Joan que t'agrada correr per la muntanya, suposo que coneixes l'anomenat Trail de les Citadelles, que es fa per aquelles terres. Tanmateix crec que és un error anar-hi a correr, cal anar-hi amb tranquilitat per poder fruir d'aquell racó de món.
Totalment d'acord, un país magnífic i molt més proper del que sembla. A més, en aquesta època és especialment bonic, tan sols comparable a la darrera setmana d'octubre i la primera de novembre, on els boscos es pinten d'una altra paleta de colors.
Un paisatge diferent del de casa nostra, on es nota que la mà de l'home no l'ha abandonat i la combinació de la gestió forestal, la ramaderia i el turisme no ha fet necessària la invasió del territori per segones residències.
I si m'agrada córrer per la muntanya, és sobretot perquè llavors les caminades es fan molt més còmodes i es disfruten doblement.
Publica un comentari a l'entrada