Córrer per Montserrat

En aquesta època, quan la calor s'insinua però encara no apreta, córrer per Montserrat és realment agradable, sobretot combinant bé l'itinerari, buscant l'ombra a les pujades i el sol a les baixades. Montserrat, tot i el cremallera, el monestir i la gentada que trobes puntualment, és bonic i atractiu. Per caminar, per escalar, i també per córrer.

Un itinerari que m'agrada especialment és el que he fet avui des de l'aparcament de l'Aeri. I des d'aquí el recomano especialment per la varietat dels trams. Al començament, fins el monestir, el faig caminant. Caminant a molt bon ritme, però caminant. En molt poc tros es puja un desnivell d'uns 600 m (35-40').

A l'estació del cremallera ja es pot començat a córrer travessant la plaça i enfilant el camí de Sant Joan. Aquest tros es deixa córrer tota l'estona, encara que no para de pujar i fa alguna rampa interessant. Uns 300 m de desnivell més tard, arribem a l'estació superior del funicular (20').

El tercer tros diria que és el millor. El camí planeja cap a l'ermita de Sant Joan i baixa clarament fins trobar el camí de les Bateries que seguim fins a Collbató. Després de tota la pujada feta a l'ombra, retrobar el sol i la baixada produeixen una alegria doble sumada al traçat interessant d'aquest camí pedregós de pendent suau (30').La sorpresa més interessant va aparèixer en un revolt del camí: un ramat d'una quinzena de cabres salvatges que prenien el sol tranquilament. Realment, entre setmana, ni als camins teòricament més concorreguts hi ha mai ningú.

Finalment, per retornar a l'Aeri la possibilitat més curta és fer-ho per la carretera. 5 km de baixada per acabar de destrossar els bessons ens retornaràn al cotxe (20'). Almenys la carretera és tranquila i es deixa disfrutar sense problemes.