16 de març 2006

Córrer per Montserrat

En aquesta època, quan la calor s'insinua però encara no apreta, córrer per Montserrat és realment agradable, sobretot combinant bé l'itinerari, buscant l'ombra a les pujades i el sol a les baixades. Montserrat, tot i el cremallera, el monestir i la gentada que trobes puntualment, és bonic i atractiu. Per caminar, per escalar, i també per córrer.

Un itinerari que m'agrada especialment és el que he fet avui des de l'aparcament de l'Aeri. I des d'aquí el recomano especialment per la varietat dels trams. Al començament, fins el monestir, el faig caminant. Caminant a molt bon ritme, però caminant. En molt poc tros es puja un desnivell d'uns 600 m (35-40').

A l'estació del cremallera ja es pot començat a córrer travessant la plaça i enfilant el camí de Sant Joan. Aquest tros es deixa córrer tota l'estona, encara que no para de pujar i fa alguna rampa interessant. Uns 300 m de desnivell més tard, arribem a l'estació superior del funicular (20').

El tercer tros diria que és el millor. El camí planeja cap a l'ermita de Sant Joan i baixa clarament fins trobar el camí de les Bateries que seguim fins a Collbató. Després de tota la pujada feta a l'ombra, retrobar el sol i la baixada produeixen una alegria doble sumada al traçat interessant d'aquest camí pedregós de pendent suau (30').La sorpresa més interessant va aparèixer en un revolt del camí: un ramat d'una quinzena de cabres salvatges que prenien el sol tranquilament. Realment, entre setmana, ni als camins teòricament més concorreguts hi ha mai ningú.

Finalment, per retornar a l'Aeri la possibilitat més curta és fer-ho per la carretera. 5 km de baixada per acabar de destrossar els bessons ens retornaràn al cotxe (20'). Almenys la carretera és tranquila i es deixa disfrutar sense problemes.

4 comentaris:

ivanG ha dit...

carai!! estas fet una máquina!!
Per mi Montserrat es "terra santa" i on disfruto com un mico es a Gorros, te infinitats de vies on escalar i gaudir del paisatge, de l'ambient i de l'esport. Una de les imatges que més m'agraden de Montserrat es precisament la que has penjat, la zona de Sant Benet desde Gorros.
salut i a tibar!!

Gatsaule ha dit...

Si, totalment d'acord. Precisament estic esperant que allarguin per Decret les tardes per anar-hi ben aviat.

buxus sempervirens ha dit...

A la cabra se la veu molt tranquil.la !!
Que devia estar pensant la puta de la cabra quan et va veure gran cabró ???

vull xocolata ha dit...

Escolta, als anoiencs que som a la vora de Montserrat, aquest recorregut que ens expliques ens anirà de conya, ara, el reduïrem. I merci per visitar-nos el blog de les CCCR del Uecanoia. Salut.