Un Taga difícil

Aquest cap de setmana passat, els meteoròlegs de TV3, com sol passar normalment els caps de setmana, van predir molt millor temps del que realment va fer. És un fet tan habitual, que ja començo a sospitar seriosament si hi ha alguna cosa al darrera que aconselli d'equivocar-se sempre cap al mateix costat. Sembla que davant el dubte, els caps de setmana s'ha d'anunciar bon temps. Afortunadament, el mal temps ja va arribar el divendres al vespre i vam poder anular a temps els objectius de sortida al Pirineu central que teníem previstos.

El temporal de vent i neu que va fer tot el dissabte semblava que havia de millorar clarament el diumenge, i això ens va animar a intentar-ho. Però com que ja anem coneixent com funcionen aquests del temps i anàvem amb inexperts, l'objectiu triat fou modest: el Taga amb esquís de muntanya des de Pardines.

El cim del Taga, 2.040 m, passa per ser una muntanya senzilla i d'iniciació a la muntanya. Tant a l'estiu com a l'hivern. Però a vegades les condicions del temps a muntanya converteixen la sortida més senzilla en una veritable trampa.

Ja a Ribes ens vam adonar que de moment el temporal continuava, sobretot més al nord amb el Puigmal que ni es veia. El Taga si que es veia, i els enormes remolins de neu que el vent aixecava, també. Però confiats en una ràpida millora, pugem en cotxe fins a l'ermita de Santa Magdalena, més enllà de Pardines. Les condicions són bones, la neu arriba fins el cotxe, però el vent no afluixa.

La pujada comença molt còmode, però a la sortida del bosc sembla que el vent en comptes d'afluixar cada cop apreti més. Ens anem creuant amb gent que torna sense haver gosat intentar el cim per la força del vent. Al torrent mengem alguna cosa perquè ens fa l'efecte que després serà complicat, i fem ben fet. Com més amunt, el temporal és més fort. I al peu de la darrera rampa, els més joves giren cua i els més caparruts continuem amunt, tot i que a dalt de tot les condicions són molt dures. Algun cop anem per terra i la única cosa que ens permet fer cim és l'experiència i el fet que la temperatura no és molt baixa.
La baixada és ràpida, amb una alternança de neu dura i acumulacions de neu pasta. Atrapem a la colla i ben aviat tornem al cotxe. En aquesta estona, la neu nova ja s'ha anat fonent, sobretot als camps de baix.

Els protagonistes: Carme, Pep, Maria, Joana, Guillem , Marc i jo mateix.

Clicant les fotos les engrandiu dos cops. Per veure la resta de fotos, cliqueu aquí:

http://www.flickr.com/photos/81302302@N00/sets/72057594080543813/