Aquesta via ja feia dies que la teníem ullada, semblava atractiva i interessant. Tots coneixem la roca de Montgrony, excepcionalment sòlida, i estàvem convençuts que aquí no estaria gens suada.
La via es troba al sector de la Cubil, unes parets a les que s'accedeix des de la pista del refugi de Planelles al coll Roig. Normalment es pot deixar el cotxe al coll Roig, però la neu ens ha obligat a deixar-lo força abans. Tot plegat ens ha allargat l'aproximació uns 10 minuts més els 10 minuts habituals.
En total la via consta de 4 llargs, tot i que tan el primer com el darrer compten poc per la baixa dificultat que tenen (III). Els 2 llargs del mig, sobre una calcari excepcional ratllat per canaletes (a la foto, segon llarg), superabrasiu (les meves mans ho corroboren) i molt, molt mal assegurat.
Ha estat una llàstima, tenía per davant uns 8 o 9 m de V sostingut sense cap assegurança i sense cap possibilitat de posar-ne, assegurat per un spit rovellat i ronyós. Ho he intentat, però el coco ha treballat massa depressa i ha vist molt aviat que el risc era alt. També he valorat que en cas de trencar-se l'spit, picava directe a la reunió. I aixó ha estat massa pel coco.
Així que un rappel després que el Pep veiés el mateix que jo i cap a dinar a casa. Realment, també feia molt fred.....
La via es troba al sector de la Cubil, unes parets a les que s'accedeix des de la pista del refugi de Planelles al coll Roig. Normalment es pot deixar el cotxe al coll Roig, però la neu ens ha obligat a deixar-lo força abans. Tot plegat ens ha allargat l'aproximació uns 10 minuts més els 10 minuts habituals.
En total la via consta de 4 llargs, tot i que tan el primer com el darrer compten poc per la baixa dificultat que tenen (III). Els 2 llargs del mig, sobre una calcari excepcional ratllat per canaletes (a la foto, segon llarg), superabrasiu (les meves mans ho corroboren) i molt, molt mal assegurat.
Ha estat una llàstima, tenía per davant uns 8 o 9 m de V sostingut sense cap assegurança i sense cap possibilitat de posar-ne, assegurat per un spit rovellat i ronyós. Ho he intentat, però el coco ha treballat massa depressa i ha vist molt aviat que el risc era alt. També he valorat que en cas de trencar-se l'spit, picava directe a la reunió. I aixó ha estat massa pel coco.
Així que un rappel després que el Pep veiés el mateix que jo i cap a dinar a casa. Realment, també feia molt fred.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada