Cap de setmana frustrat

Darrerament sembla que el mal temps tendeix a concentrar-se durant els caps de setmana. Llavors la tendència sempre és la mateixa: el dilluns i el dimarts poso totes les il·lusions en alguna sortida compromesa i interessant, i mentre començo a preparar-la, ja tinc que anar rebaixant expectatives a mesura que la setmana avança i les previsions del temps empitjoren.

Al final, una llarga caminada que tenia prevista el dissabte, una caminada per terres baixes en la que no importava massa que el temps fos gris i apagat, es va haver d'anular perquè a les 7 del matí ja plovia ! Sempre queda l'opció B: sortir a córrer una bona estona per tornar cansat a casa i escapar-se de la sensació de fracàs que dies així va amarant tota la pell.

Després, l'endemà diumenge, quan has vist com plovia tota la tarda i la nit del dissabte, ja surts del llit d'una altra manera. Vestit amb la resignació més absoluta i amb altres idees al cap: endreçar aquelles revistes, preparar la sortida de setmana santa, buscar una ressenya pel proper dia.

Llavors, quan veus que continua plovent, el que el dia anterior havia estat una gran frustació avui s'ha convertit en la constatació d'una certesa. I et sents satisfet d'haver-la encertat !