Roca Tiraval, en circuit des de Bagà

Seguint amb les rutes del llibre "L'Alt Berguedà en 27 itineraris" de Cossetània, avui hem anat a pujar a una mena de cinglera que hi ha damunt de Bagà anomenada Roca Tiraval (a sobre). És un cim realment curiós, i és que no n'hi ha gaires com aquest en que la part final sigui de baixada.

El camí surt directament de Bagà i fa una volta a la vall del torrent de Turbians. Primer puja per la carena i, seguint una pista, entra per un sender molt agradable dins de l'obaga (a sota). Allà dins, vas pujant enmig d'un bosc espès i humit que no et permet saber masssa on estàs, seguint un rastre evident que no fa gaire que han netejat.

De cop, s'arriba a la carena, dalt de la petita roca dels Quatre Batlles, que té una bona perspectiva del Pedraforca (a sobre) i de tota la seva vall.

Després, el camí planeja per la solana a buscar la collada de Turbians i travessa les feixes bastant destrossades d'on hi havia cal Misèria (a sota), i de Rocadecans.

De la collada en surt un camí ben marcat cap a la Roca Tiraval, primer en pujada suau i després en clara baixada fins al cim. De fet, el cim tan sols destaca per un màstil inmens amb una senyera, que amb prou feines es veu a través dels pins. També ens ha fet gràcia de trobar-hi un delicat pessebre (a sobre).

Però el que destaca més d'aquest punt és la vista que té, amb el Pedraforca al darrera i el Penyes Altes al davant (a sota).

I una vista a vol d'ocell sobre la vila de Bagà (a sota).

Ja només ens ha quedat desfer el camí cap al coll de Turbians, i endinsar-nos a la vall homònima per desfer el desnivell pujat. El camí, abans de deixar l'obaga, passa per la font de Turbians que l'hem trobat en molt mal estat, i pel costat del bonic faig de les vuit soques (a sobre).

Tosa d'Alp des de l'Hospitalet de Roca-sança. Volta per les carenes.

Aquest matí amb el Pep he sortit a provar com es camina altre cop amb motxilla, aprofitant que la millora es va notant ni que sigui molt lentament.

I aquesta volta, que està molt ben descrita en el llibre "L'Alt Berguedà en 27 itineraris" de Cossetània, ja feia dies que la tenia pendent.

Hem deixat el cotxe sota la casa de l'Hospitalet de Roca-sança (a sobre), on hi ha també l'ermita de la Mare de Déu de Roca-sança. Caminant comentàvem que cap dels dos coneix cap noia que se'n digui, de Roca-sança, tot i que hi ha molts noms femenins infinitament més lletjos !

El camí té poca pèrdua, i puja gradualment cap a coll de Jou, entre el Moixeró i la Tosa d'Alp. Un camí molt ben traçat entre prats i boscos, des del que ens fixem en les roques del vessant sud de la Tosa (a sota).

De tot aquest rocam inescalable (per decisió facultativa), en destaca sobretot la Roca Sança (a sobre), que dóna nom a la casa i a l'ermita. Una penya espectacular que el camí voreja per sota, a tocar de la roca.

Després d'una bona pujada, el camí s'aplana per arribar còmodament al coll de Jou, on ens sorprèn la imatge tranquil·la de la Cerdanya, amb el Puigpedrós (a sota).

De coll de Jou, la ruta continua per la carena occidental de la Tosa d'Alp, seguint sempre un camí molt ben marcat (a sobre) que, al cap de dues hores i mitja de caminada, ens deixa al cim de la Tosa d'Alp (a sota), mentre s'aixequen algunes boires que ajuden a desdibuixar el caos d'edificis del cim.

La volta continua per la carena est, que va girant cap al sud per voltar tota l'olla del riu de l'Hospitalet (a sobre). Poc abans d'arribar al refugi de Rebost, ens aturem a contemplar les cingleres i tot el vessant sud de la Tosa d'Alp (a sota), que abans hem voltat per sobre.

Del refugi, ja només cal seguir la pista que, amb un parell de dreceres, ens torna a l'Hospitalet.

A sota he deixat el recorregut, que en total ens ha demanat 5 hores justes de cotxe a cotxe, i que el podeu descarregar aquí.

Serrat Voltor i Creu de Ferro, una volta per la serra d'Ensija

El Serrat Voltor (a sobre, fent honor al nom) és el cim més oriental de la serra d'Ensija, i un dels més oblidats, fins i tot jo portava bastants anys sense pujar-hi, tot i que és un molt bon mirador sobre la vall del Llobregat. Aquest diumenge, aprofitant que encara no puc portar motxilla (he descobert que es camina molt bé sense motxilla), i que la Clara m'hi va voler acompanyar (de moment, encara no puc conduir), ens hi vam acostar.

Amb aquest magnífic estiu que ens està fent, humit i poc calorós, la muntanya està florida com si fossim al juny. Vam gaudir amb l'espectacle de flors, amb el panical blau (a sobre) o la verinosa tora blava (a sota), entre altres.

Des del cim del Serrat Voltor, el Pedraforca (a sobre) ens queda just al davant. Impresiona força des d'aquí, tant la vista de la cara sud del Pollegó Inferior com la de la mateixa tartera.

Cap a ponent, els plans d'Ensija amb el punt més alt, el Cap Llitzet i, al darrera, el Port del Compte (a sota).

Ara el camí és força còmode, surt de la zona de les petjades de dinosaure i tan sols cal anar seguint les marques de color groc que porten a la carena, on hi trobem un rètol informatiu (a sobre). Des d'allà, la pujada final és evident.

Prop del coll, observem les restes d'una vaca (a sota) i ens imaginem la festa que hi devien fer els voltors !

Per arrodonir la sortida, deixem enrera el Serrat Voltor (a sobre) i ens enfilem a la Creu de Ferro, següent cim de la mateixa carena. Des d'allà, ja només cal baixar pel torrent per retornar al cotxe (a sota).

D'aquesta manera tanquem una agradable caminada matinal, que ens ha permès redescobrir aquest racó oblidat d'Ensija, en poc més de 3 hores i mitja. Aquí hi teniu el track per gps.

Pic de Lanós, per la vall de les Besines

Mentre espero la recuperació del braç, després d'haver fet ja alguna caminada de prova per anar recuperant les cames, aquest diumenge volia fer una prova de foc: veure si podia fer una sortida llarga i sentir com m'hi trobava.

Vaig deixar en mans del Pep la preparació de la ruta, segur de que seria llarga i que el cim triat seria alguna curiositat "per coleccionistes". I la cosa va anar d'aquesta manera, el Pep va triar el pic de Lanós, que no coneixia, amb un accés llarguíssim per la vall de les Besines.

Tan sols us diré que a la foto de dalt, es veu el cim des de l'estany de la Besines, que està més o menys a mig camí. A sota he dibuixat la ruta que vam seguir i que ens va comportar caminar més de 8 hores.

Això si, el recorregut te racons molt bonics, com ara els aiguamolls de la cua de l'estany de les Besines (a sobre) o l'estany de Lanoset (a sota).

A la vora d'aquestes zones aigualoses la vegetació associada a les torberes hi és abundant, amb diverses plantes carnívores. Les drosseres (a sobre) potser són les més espectaculars, si bé no són les úniques.

El dia va ser bo i el camí llarg. La ruta segueix el GR 10 fins el coll de Coma d'Anyell (a sota), on el GR baixa cap a l'estany de Lanós.

Del coll fins el cim, de 2.665 m (a sota), queden uns 200 m de desnivell sense camí (a sobre), però de força bon fer.

Dalt del cim vam gaudir d'una lliçó d'antropologia, el Pep canviant el rodet de la càmara de fotos:

I davant nostre, la visió de la cresta del circ de Peyrisses, de la que vam prendre bona nota (a sota).

Una bona sortida, amb molt bona companyia i una important injecció de moral veient que el braç resistia !

Llums i ombres al Karakorum

Aquests darrers dies, mentre llegia el tràgic accident al K 2 (8.611 m, a sobre), no podia deixar de pensar en les motivacions que et porten a intentar fer un cim com aquest.

I és que ara fa quatre anys estava molt a prop d'allà, intentant pujar el Gasherbrum II i tornar sencers a casa.

Tan sols vam arribar al camp II pel mal temps i la gran quantitat de neu caiguda, però si que vam aconseguir el segon objectiu. Així que em quedo amb la bellesa del Karakorum i dels cims de la zona del Baltoro.

I us deixo un petit tast de les seves llums, a veure si ens permeten d'esborrar les ombres.

Gasherbrum I (8.068 m)

Chogolisa (7.665 m)

Tubs d'orgue, a una aresta del Chogolisa (6.260 m)

Masherbrum (7.821 m)

Baltoro Kangri (7.312 m)

La Catedral del Baltoro (5.828 m) i la Torre sense Nom (6.239 m)

La Torre Muztagh (7.273 m)

Magnífica agulla granítica, de nom desconegut

Sortida de sol al coll del Gondogoro (5.940m)

Laila peak (6.200 m)

Xhuspang (4.680 m), i retrobada amb la vegetació

El nostre camp base (5.200 m), després d'una nevada

El camp I (5.940 m) i el Gaherbrum II (8.035 m) al fons

I tota la colla !