Pic de Lanós, per la vall de les Besines

Mentre espero la recuperació del braç, després d'haver fet ja alguna caminada de prova per anar recuperant les cames, aquest diumenge volia fer una prova de foc: veure si podia fer una sortida llarga i sentir com m'hi trobava.

Vaig deixar en mans del Pep la preparació de la ruta, segur de que seria llarga i que el cim triat seria alguna curiositat "per coleccionistes". I la cosa va anar d'aquesta manera, el Pep va triar el pic de Lanós, que no coneixia, amb un accés llarguíssim per la vall de les Besines.

Tan sols us diré que a la foto de dalt, es veu el cim des de l'estany de la Besines, que està més o menys a mig camí. A sota he dibuixat la ruta que vam seguir i que ens va comportar caminar més de 8 hores.

Això si, el recorregut te racons molt bonics, com ara els aiguamolls de la cua de l'estany de les Besines (a sobre) o l'estany de Lanoset (a sota).

A la vora d'aquestes zones aigualoses la vegetació associada a les torberes hi és abundant, amb diverses plantes carnívores. Les drosseres (a sobre) potser són les més espectaculars, si bé no són les úniques.

El dia va ser bo i el camí llarg. La ruta segueix el GR 10 fins el coll de Coma d'Anyell (a sota), on el GR baixa cap a l'estany de Lanós.

Del coll fins el cim, de 2.665 m (a sota), queden uns 200 m de desnivell sense camí (a sobre), però de força bon fer.

Dalt del cim vam gaudir d'una lliçó d'antropologia, el Pep canviant el rodet de la càmara de fotos:

I davant nostre, la visió de la cresta del circ de Peyrisses, de la que vam prendre bona nota (a sota).

Una bona sortida, amb molt bona companyia i una important injecció de moral veient que el braç resistia !