Aquests darrers dies, mentre llegia el tràgic accident al K 2 (8.611 m, a sobre), no podia deixar de pensar en les motivacions que et porten a intentar fer un cim com aquest.I és que ara fa quatre anys estava molt a prop d'allà, intentant pujar el Gasherbrum II i tornar sencers a casa.
Tan sols vam arribar al camp II pel mal temps i la gran quantitat de neu caiguda, però si que vam aconseguir el segon objectiu. Així que em quedo amb la bellesa del Karakorum i dels cims de la zona del Baltoro.
I us deixo un petit tast de les seves llums, a veure si ens permeten d'esborrar les ombres.
Gasherbrum I (8.068 m)
Chogolisa (7.665 m)
Tubs d'orgue, a una aresta del Chogolisa (6.260 m)
Masherbrum (7.821 m)
Baltoro Kangri (7.312 m)
La Catedral del Baltoro (5.828 m) i la Torre sense Nom (6.239 m)
La Torre Muztagh (7.273 m)
Magnífica agulla granítica, de nom desconegut
Sortida de sol al coll del Gondogoro (5.940m)
Laila peak (6.200 m)
Xhuspang (4.680 m), i retrobada amb la vegetació
El nostre camp base (5.200 m), després d'una nevada
El camp I (5.940 m) i el Gaherbrum II (8.035 m) al fons
I tota la colla !
20 comentaris:
Osti Joan!
Ocupes molta més foto que la resta, je, je, je... Si que estaves catxes
:P
La veritat es que les fotos son precioses, però pel que m'han explicat en aquestes muntanyes les seves vies normals han perdut tot el seu esperit aventurer.
Per cert com va la fractura? ja deu de faltar poc, no?
Una abraçada
Quines fotos mes xules i quins llocs mes alucinants.
Davant dels rigors i la força de la natura, en aquests espais la fragilitat dels esers vius deu ser present en tot moment. (suposo que es per això que son territoris de deus i deesses).
Mingo, suposo que ja tens raó, però com arreu, i a banda del tema expedicions comercials, part d'aquest esperit ho obviem nosaltres mateixos que habitualment busquem el màxim d'informació (que avui dia es molta), en forma de guies, mapes, ressenyes, piades, forums, blogs, etc...
salu2
i ànims amb el braç Joan!!!!
Ostres quina meravella de fotos (suposo que en directe ha de ser acollonant)!!
Ara que, després d'enterar-me d'accidents com el del K2, em sembla que anar a fer un cim d'aquests, encara que no sigui un 8000 és de les coses més perilloses que un pot fer...amb els pirineus i els alps n'hi ha de sobres jejejeje
Una abraçada!!!
Mohawk, es nota l'efecte disparador automàtic ! Vaig quedar més endavant....
Mingo, als cims mediàtics pots triar entre vies normals on va tothom (i on trobes traça, cordes fixes, ajuda en cas de problemes, etc.) i vies properes on estàs totalment sol. Fixa't que al camp base estàvem ben tranquils !
El braç evoluciona lent i segur, ben aviat ja podré sortir a caminar amb normalitat.
Flx, és curiós que tothom va als vuit mils o el Trango, i cims com el Laila o aquell conus granític que té més de mil metres de paret, estan deserts.
Marieta, sempre hi ha un cert risc però l'actitud també compta. Nosaltres vam ser prudents i no vam forçar la sort. Però només anar a passejar-hi ja val la pena !
Joan, les fotos impressionants!
No saps pas com m'agradaria veure aquests cims i paisatges en directe :)
M'agrada molt la foto del contrast dels cims nevats i gelats amb la vegetació i la terra.
Ah! Sembles tot un "pavo real", tant inflat! ;)
A veure si et recuperes i pots anar a caminar, que jo estic igual! No puc fer res quasi :(
(encara que fa dos caps de setmana vaig escaparme a Cavallers)
PGB, quan fa fred, no hi ha res com un bon plumífer que s'infli molt !
Si mai tens l'oportunitat d'anar-hi, no t'ho perdis, ni que sigui a veure-ho !
Ostres Joan, coincideixo amb lo del pollastre de bona pluma al mig de la foto!!!
Quina enveja per aquests paratges!! i les fotos espectaculars!
potser algun dia m'hi apropo a fer una caminada però res més!!!
Quina passada de fotos! Ha de ser una experiència molt maca poder respirar l'aire d'aquests llocs!
una abraçada!
Un indret molt atractiu... algún día.. de ben segur.. :-)))
Llástima que aquests díes sigui noticia per altres factors... :-((
La llei de la muntanya...
Tal vegada les llums d'aquestes muntanyes impressionants puguin debilitar les ombres, massa fosques, d'aquestes tragèdies.
Tinc una pregunta: més enllà de l'objectiu de la càmera, què "se sent", què es "veu" en un lloc així?. Què en resulta d'una tal experiència?
Me n'alegro que vagis millorant.
Salutacions.
Ostres Joan!
quan veig aquests paisatges..
ho sento pero.... nomes puc...
:-O O O O O OOOO
Llorenç, una vegada veig llegir que el trekking del Karakorum, és el més bonic del món. Això jo no ho sé, però si que és el millor dels que conec !
Gatta, l'aire fi dels vuit mil metres és sobretot això: una aire fi que neteja i aclareix la ment. I realment, allà, els paisatges ja t'omplen.
Pekas, no hi crec gaire amb aquesta llei de la muntanya, prefereixo pensar en l'estadística i el càlcul de probabilitats....
Xiruquero, em demanes una cosa molt difícil de descriure aquí, amb quatre ratlles, però si que et dire que després de cada expedició que he fet a les grans muntanyes de l'Àsia, sempre n'he tornat renovat per dins i ple de sensacions noves.
I no tan sols per les muntanyes, l'alçada, l'esforç, i tot el què fa referència a l'activitat alpinística, sinó sobretot per la gent. Pels que hi coneixes allà, i per les noves dimensions que s'obren amb els companys d'aquí.
Lux, si mai tens l'oportunitat no la deixis escapar, allò és la muntanya en estat pur !
I la teva habitual ironia també la treus d'allà?
Unes fotos impressionants, però a mi poc que m'hi veuran, no se'm posa gens bé passar fred...
Selene, vols dir que la ironia no es guanya amb l'edat ?
De fred en feia, però també molta calor al migdia els dies de bon temps. Precisament el pitjor d'aquesta zona és el contrast de temperatura.
Però els pakistanesos segur que et cuidarien !
quan has nat a fer auqwetes expedicions, hi vas per lliure? o contractes agències?
Guillem, mig/mig. Agència fins el camp base, i per lliure la resta. Però també hi ha altres opcions.
Jo tot lo que he vist són agències fins el Camp Base i després t'espavilis, tot i que pots contractar que et pugin fins a dalt. Amb quines agències has anat tu?
N'hi ha un munt i totes s'han de refiar dels locals, però a mi m'agraden molt Sanga (Muztagh Ata, Ama Dablam i Cho Oyu) i Banoa (G2).
Que en tens alguna de pensada ?
Ui jo de pensades moltes...però abans he de fer una mica currículum als Andes. Potser d'aquí un parell d'anys.
Publica un comentari a l'entrada