Finalment aquest dissabte vam poder fer-ne una amb el Mingo! Després de molt temps parlant-ne, no havíem trobat la forma de saltar-nos les pròpies inèrcies, però a base d'insistir, a les 9 del matí ens trobàvem a Oliana amb el seu company habitual, en Josep Anton.
Tot i que la idea original era anar a fer una via més llargueta a la vora d'Oliana, el fred i la boira ens van enviar més al nord. Al final l'escollida va ser aquesta de Perles, tot i el respecte que fa quan veus la ressenya (a sobre, l'original dels Maneirons).
La via comença just a la dreta de l'Amistades pelirrojas, que vaig poder provar fa un parell de setmanes (fa gràcia, anar dos cops seguits a Perles sense haver-hi estat mai abans, però realment ara és una molt bona època...). I anant amb el Mingo tens l'avantatge que no has de patir per veure qui comença: sempre comença ell!
Al primer llarg ens vam trobar amb el tram d'ombra de l'alzina, i se'ns van tornar a glaçar una mica els dits de les mans, com l'altre dia. Dissabte ja no hi havia neu, però la temperatura a Perles era de -6ºC,i a l'ombra es notaven. Tot i això, el Mingo va passar amb nota el tram de 6b, on ja hi tocava el sol..., els altres vam fer el que bonament vam poder.
Tot i que la idea original era anar a fer una via més llargueta a la vora d'Oliana, el fred i la boira ens van enviar més al nord. Al final l'escollida va ser aquesta de Perles, tot i el respecte que fa quan veus la ressenya (a sobre, l'original dels Maneirons).
La via comença just a la dreta de l'Amistades pelirrojas, que vaig poder provar fa un parell de setmanes (fa gràcia, anar dos cops seguits a Perles sense haver-hi estat mai abans, però realment ara és una molt bona època...). I anant amb el Mingo tens l'avantatge que no has de patir per veure qui comença: sempre comença ell!
Al primer llarg ens vam trobar amb el tram d'ombra de l'alzina, i se'ns van tornar a glaçar una mica els dits de les mans, com l'altre dia. Dissabte ja no hi havia neu, però la temperatura a Perles era de -6ºC,i a l'ombra es notaven. Tot i això, el Mingo va passar amb nota el tram de 6b, on ja hi tocava el sol..., els altres vam fer el que bonament vam poder.
Pels altres llargs ja ens vam discutir una mica, és el problema d'anar 3 en una via de 4 llargs! Al final, al segon vaig tirar jo, una placa meravellosa de petites regletes que acaba just després d'un petit diedre sota el sostre.
El tercer és ben espectacular, sobretot la sortida de la reunió flanquejant cap a la dreta per una placa desplomada sota del sostre, anant a buscar l'aresta i acabant pujant pel caire del mateix sostre. Després, placa fina i amunt.
La segona part del tercer llarg i el quart (a sota, el més senzill de tots), recorden molt el tipus d'escalada de la sud del Pedraforca. De fet, la roca és idèntica des del punt de vista geològic.
D'alguna cosa ha de servir anar a escalar tres geòlegs junts! Tot i que ja us podeu imaginar de què parlen tres geòlegs quan es troben a la muntanya......., de dones!!
















































