8 de des. 2010

Volta per la serra de Busa, des de Sant Lleïr de la Vall d'Ora

Aquest dilluns no feia gaire bon dia, però vam decidir sortir i, aprofitant que el Pep i la Carme se'ns van afegir, la sortida va ser de les que anomenem "caminada i fonda".

La ruta de pujada es troba ben senyalitzada, de fa ben poc. I va pel camí clàssic que passa per la casa del Pujol (a sobre), i s'enfila per la roureda. El camí puja de manera molt agradable, i tota l'estona ens van acompanyar un parell de gossos de la mateixa casa.

Tot plegat, el camí arriba sota la cinglera superior, i la va resseguint, tot buscant el punt feble. El troba més endavant en una canal on hi ha una escala, des de temps immemorials, que ajuda a pujar-hi.

Almenys a nosaltres. Els gossos es van haver de quedar a baix i tornar enrera tot sols.
El pas et deixa dalt del pla de Busa, una esplanada immensa que sempre em sorprèn, penjada allà dalt. Si durant le pujada anava plovisquejant sense fer gaire nosa, ara comença a ploure de veritat. 

Ens aixopluguem a la casa de la Bartolina i decidim que no ho allargarem més. La intenció inicial era fer una ruta més llarga, pujant al cim del Cogul i baixant per Valielles, però girem clarament cap a l'est, a buscar el grau d'Escales (a sota).
Després el camí baixa de manera clara en direcció a Sant Pere de Graudescales, aquesta magnífica esglèsia romànica del segle X, per arribar planejant a la masia del Pujol, on ens donaran un bon dinar i podrem eixugar-nos.

A sota hi teniu la ruta, per si us ve de gust de treure-hi el cap, i al wikiloc el track de la caminada.

7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Joan, una sortida ben aprofitada malgrat la pluja! els cingles d'arenisca aquests es veuen ben ferms, s'escalen? l'escala també és ferma, massa fins i tot no?

Pere de can Peret ha dit...

Tot fent aquesta excursió amb aquestes parets ja m’imagino que quasi deus haver fet plans per anar a escalar.
A Busa hi he anat alguna vegada fins a la Presó. Son impressionants els avencs i esquerdes que hi ha.

Malfieten ha dit...

M'encanta aquesa ruta... jo l'he fet més d'un cop arribant a la presó. La baixada fins a Graudescales també de 10 !
Salut !

Gatsaule ha dit...

Jaume, és la mateixa cinglera on hi ha les vies d'escalada de Busa..., i l'escala és ben nova, res a veure amb l'antiga de fusta!

Pere, la serra de Busa és ben sorprenent, sobretot quan travesses la cinglera i arribes al pla!

Malfieten, si, és un lloc tranquil i solitari per perdre-s'hi sovint....

Lluís Masanés Calveras ha dit...

Una volta ben bonica, la vaig fer fa poc. Moltes felicitats per aquests meravellós blog, em faig creus de ser berguedà i no haver-lo conegut fins ara, sensacional de veritat! Moltes ressenyes d'escalda, món en el qual m'hi estic posant poc a poc, de moment esportiva però caram crec que el tipus d'escalada que fas m'agradaria molt més.
De veritat un gran treball.
Salutacions

Gatsaule ha dit...

Hola Lluís! No ens coneixem? Celebro que t'agradi el blog, el faig sobretot per això, perquè sigui útil!! Si mai et cal res, ja saps on sóc!!

Lluís Masanés Calveras ha dit...

Ups, doncs jo diria que no ens coneixem no, jo sóc de Puig-reig (Cal Marçal) i ara per tema feina estic vivint a Vilafranca del Penedès, on per cert, també he fet el parell de excursions que expliques en el blog.
Home, si ets patumaire doncs possiblement ens hem creuat algun cop però com que no et coneixia no t'he pogut saludar. Jo medeixo gairebé 2 metres, així que se'm veu desde lluny.
M'he estat mirant les teves rutes per les Dolomites, bé, caminades i ferrates vàries, jo escalant tinc un nivell molt baix. Ja vam anar-hi l'any passat per vacances i aquest segurament hi tornem perque ens va encantar, allò és "apostoflant".