Aquest cap de setmana l'he dedicat al Montsec d'Ares, una illa de sol damunt de les boires lleidatanes, on s'ha pogut escalar i caminar en màniga curta els dos dies.
Dissabte vam trobar-nos amb en Petrus i el Toni per anar a comprovar les meravelles que havia anat llegint sobre aquesta via del Cap del Ras, i que ja me la vaig mirar molt mentre pujava per la Inversió tèrmica, que puja per la seva esquerra.
Va començar el Pere (a sota), i ben aviat ens vam adonar que la via no era per pujar corrents. Tal i com recomana el Luichy a la seva ressenya de dalt, va enllaçar els dos primers llargs, de manera que en surt una tirada dura, dura. Tots vam arribar a la reunió amb els braços una mica inflats, i no precisament del vent!
Va començar el Pere (a sota), i ben aviat ens vam adonar que la via no era per pujar corrents. Tal i com recomana el Luichy a la seva ressenya de dalt, va enllaçar els dos primers llargs, de manera que en surt una tirada dura, dura. Tots vam arribar a la reunió amb els braços una mica inflats, i no precisament del vent!
El segon llarg és més agradable i no tan vertical, potser és l'únic on pots reposar una estona i gaudir escalant sense haver-te de concentrar en excés.
El tercer, en canvi, torna a apretar. Comença amb uns passos fins on em vaig ajudar d'algun A0, continua dur (a sota) i, a mesura que vas pujant, es deixa escalar millor.
La roca no és especialment dolenta, però reconec que m'ha sorprès una mica, és la pitjor roca de les vies que he fet per aquí. Suposo que les plaques veïnes són massa compactes i la via va buscant els punts febles, que són escalables després d'haver-los sanejat. En més d'un pas em vaig notar insegur per si la presa aguantaria o no....
El quart és un sostre curt i divertit, de només 3 passos i una sortida d'equilibrista, però fàcil.
En canvi el cinquè llarg, ja torna a apretar de valent. Potser és el que més em va agradar de la via, després d'un sòcol senzill, enfila un magnífic esperó molt compacte i amb les preses justes per deixar-se pujar (a sota). I aquí la roca és realment bona.
El darrer llarg, que es pot dividir en dos però també el vam enllaçar, enfila tres ressalts separats per feixes, el que fa que hi hagi una mica de ròssec amb la corda. Dels tres, el darrer és el més divertit, una placa curta i llisa que es pot en artificial o en lliure (6b). La putada és que els espits no estan pensats per anar en lliure....
Però la perspectiva d'uns companys aragonesos intentant-ho, vista des de lluny (a sota), és ben interessant!
Després ja només quedava continuar gaudint del magnífic dia que va fer dissabte, tot baixant cap al cotxe, i pensar en els pobres que no van poder sortir de la plana emboirada...
10 comentaris:
Molt bé, molt bé, veig que seguiu en forma, preparant el Naranco ;)
eheheh que petit és el món dels blogs!! us he reconegut per les motxilles!! :D
ens vam trobar al bar, a primera hora, i dsp quan vau acabar estavem a la furgo.:)
Sí, dissabte vam triomfar, diumenge va fer tmb molt bon dia xo amb una lleugera brisa gèlida q ens va fastidiar una mica els plans... :S
fins a la propera.
Dani i Laia
El que recordo d'aquesta via és la sortida del sostre que l'spit girava i es feia difícil de xapar. Enhorabona. Nosaltres estàvem més al sud, just on comença la boira (Montroig)Últimament estem aprop, el 18 com ho teniu? jo be, però el Josep A em sembla q li va millor diumenge.
El Joan, per mala sort no vam coincidir, nosaltres érem a la rèdrum, però el Toni no es trobava bé i vam haber de baixar del segon llarg, us vam veure sense saber que éreu vosaltres.
La Badalona una via exigent, i el millor, coincideixo amb tú el cinquè llarg, quina placa!!
El Montsec d'Ares,és tot un espectacle els dies de fred amb boira a la vall i sol a la paret, on és pot escalar agust. Bona via, a mi em va sobrar el sostre que trenca una mica el caire de la via.
Ei Joan,
Aquest dissabte vaig proposar al Toni Gomez anar a fer aquesta via però finalment va preferir quedar-se a Montserrat.
Salut i a tibar
Si, Picos és un dels objectius del 2011, però no l'únic!
Lai, què bo, mira que n'havia sentit a parlar de tu..., una vegada vam estar a la vora, a la paret nord del Cabirols, al Pedraforca, però no tant! Realment el diumenge no va fer tan bon temps..., però a Mont-rebei hi feia un bon solet!
Mingo, quedem pel 18, ni que sigui només tu i jo, va! Et deixo triar lloc i via.
Jaume, a la Redrum? Ja és estrany no haver-nos vist ni a la paret ni al bar... Espero que el Toni estigui millor!
Joan, però és curtet el sostre, 3 xapes i ja està, un divertimento..., a mi el què no em va agradar va ser la roca.
Joan B, hauriem o hauríeu hagut de fer cua, ja érem dues cordades a la via!
un bon lloc Ager per aquests dies emboirats i freds! les xapes del sostret encara ballen una mica? fa una mica de coseta...veient la repisa allí mateix!
Llorenç, però es veia tovet el replà...., i els que som lleugers no tenim problema!
Caram, Laia! Sí que és petit el món blogger. I mira que, veient-vos amb el netbook al bar vaig pensar que igual tenieu tirada a internet... Fins la propera :)
Publica un comentari a l'entrada