Aquest diumenge em vaig deixar enredar com un passerell. El Llorenç em va dir que podia anar tranquil amb ells, que havien triat una via assequible, que si algun A0, que si patatim, que si patatam.La qüestió és que ben animat, el dissabte al vespre agafo la furgo i me'n vaig a dormir prop d'Àger, a la carena de Montclús, per gaudir d'una magnífica nit d'estels i despertar-me davant de les parets (a sobre).
Sabia que en Joan B hi havia anat feia poc, però ni em vaig mirar la ressenya: confiança absoluta amb els Kutrescaladors...
Reunits tots quatre, amb el David de Madrid, arribem al peu de la paret i ja veig que la cosa no serà ben senzilla. La via comença amb un mur tieso i gens senzill, però ben equipat. Comença en Llorenç (a sobre) i veig que pateix. Penso que serà la ressaca....El segueix l'Arantxa, que sento que es queixa, i després el David (a sota), que tampoc corre massa. Sento que el Llorenç no nota la satisfacció del llarg fins que ja ha arribat a la reunió, mala senyal!
Si, quan em toca, pateixo bastant, i el meu braç encara pateix més. Sort que encara no tinc ben oblidada la teoria i pràctic del A0, que si no....
Afortunadament el segon llarg ja és tota una altra cosa (a sobre). I el tercer (a sota), tot i que segons la ressenya també és molt dur, ja és una altra cosa i fins i tot em surt en lliure, de segon, clar!
Poc a poc em vaig retrobant amb l'esperit escalador, i és que aconsegueixo de pujar el quart llarg (a sobre) de primer, una molt bona placa de V amb algun pas de V+, patint en algun pas, però amb una bona sensació general que m'agrada molt. Aquí ja començo a disculpar al Llorenç...
El cinquè és un llarg tonto, uns passos d'artificial i una rampa que et deixa a la feixa. I llavors vé quan el maten, vull dir que arriba el sisè llarg, l'estrella de la via.Puja el Llorenç (a sobre) i veig que no corre massa, però m'anima a provar-ho. Ja que em toca a mi, ho intento, pujo fins al tram de V+ per equipar, però aquí el cap em traeix. És cert que el braç el tinc força adolorit, però reconec la meva incapacitat sense excuses i tiro avall.
El David em substitueix de primer (a sota) i se n'acaba sortint, però aquí si que veig que em falta una mica per fer vies com aquesta! Fins i tot de segon ho pateixo una mica....
Després, algun tram curt de IV entre la vegetació ens deixa al cim, contents d'una escalada que no l'acaben de regalar del tot... Bona via, bona roca i, sobretot, molt bons companys que han resistit les meves queixes!Em sembla que em tornaré a deixar engalipar.....
8 comentaris:
Felicitats per l'escalada.
Nosaltres la varem disfrutar molt perquè aquest és el nostre objectiu, disfrutar, per això quan la cosa es posa peluda, com en la primera tirada, A0 i amunt. En la sisena tirada es tracta d'anar fent amb tranquilitat i posar friends i estreps allí a on les assegurances allunyen massa i el cap et diu que potser cauràs, bé que te d'explicar a tu.
Felicitats de nou
Enhorabona Joan! com ens deixem enganyar eh? que els Kutre de cutre només en ténen el nom, vaja fieres!!
Això és una bona tornada a la paret, casum dena!!!
Al loro! Que no nos embauquen! O millor encara:
Al lloro! Que no ens engalipin!
Què tal les parets del Cap del Ras? Molt pati?
Je je , el setè llarg, que és akel que s'acaben els seguros de cop?. Bromes apart, felicitats això ja està. Ara m'ha vingut al cap que dintre de dos caps de setmana podríem quedar per anar a fer la via d'en Joan B a Malanyeu, o a la To. Jo li ho pregunto al Josep A. i tu al Pep a veure si per fi ens trobem.
Joan, la via no està malament, però el tram desequipat em va superar de forma clara...., hi hauré de tornar quan estigui millor!
Ja tens raó, ja, Jaume! Ara mateix estan a un nivell molt alt, es nota que fa temps que no paren....
Pere, no em diguis que encara no hi has escalat mai? Pensa que segurament és la paret del Montsec amb menys pati i amb més assegurances..., a partir d'aquí ja pots valorar com és!
Mingo, si, és just aquest! M'apunto això del cap de setmana, a veure si ho lliguem, amb Pep o sense!!
Joan!!! ho sento!!! no creia que fos tant dura!
de totes maneres la vas fer molt dignament!! tot i tenir el braç en recuperació vas fer alguns llargs de primer molt guapos!!!
El de la fisura on s'acaben de cop els parabolts tenia la seva gracia i allí fa més feia el coco que l'escalada en si...passar d'un Ae a una fisura vertical mig cega, sense seguros no fa cap gracia!
Felicitats per la tornada a les parets i merci per la companyia!
Llorenç, la vaig patir i la vaig gaudir, però la fissura final em va estabornir!
A veure si tornem aviat a fer-ne una altra!
Vinga Joan que ja ho tens !
Publica un comentari a l'entrada